Arxiu d'etiquetes: professors/es

Cuyàs i Artés, Joan

(Barcelona, 1844 – 1 setembre 1896)

Baríton i professor. Estudià música a Montserrat. Fou mestre auxiliar d’orgue al Conservatori del Liceu. Estudià cant a París.

Es presentà al teatre del Liceu. Actuà amb bon èxit a diversos països. En retirar-se es dedicà a l’ensenyament.

Coromina i Faralt, Josep

(Barcelona, 1756 – 1834)

Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

Conill, Francesc

(Barcelona, segle XIV)

Metge. Professor a la universitat de Montpeller, aconseguí de Carles II de Navarra, senyor de Montpeller, d’implantar-hi obligatòriament l’estudi pràctic de l’anatomia directament sobre el cos dels ajusticiats (1377).

Metge de Joan I de Catalunya, aquest li regalà, el 1387, una casa a Barcelona per haver-lo guarit.

Comas i del Brugar, Miquel

(Forallac, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona.

Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.

Colomer i Mestres, Pere Nolasc

(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)

Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.

Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).

Claret i Dalmau, Gabriel

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Barcelona, 1904)

Professor mercantil. Excel·lí a l’ensenyament.

Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.

Cidón i Navarro, Francesc de

(València, 10 desembre 1871 – Saragossa, Aragó, 29 maig 1943)

Pintor. Exercí l’ensenyament a Tarragona. Destacà com a cartellista.

Cervera i Millet, Marçal

(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)

Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.

Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.

Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.

Cendrós, Llorenç

(Catalunya, segle XVII)

Professor de llatinitat a la universitat de Barcelona.

Prevere, fou autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada amb molts exemples (1676), per a facilitar el coneixement del llatí.

Castellví i Pallarès, Francesc

(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)

Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.

Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.