Arxiu d'etiquetes: professors/es

Garcia i Sevilla, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )

Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.

Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.

Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.

Garcia i Julià, Dídac

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1655 – 1723)

Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion.

Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.

Frank, Josep

1 Resposta

(l’Alguer, 1830 – 1900)

Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer.

Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a “La Ilustració Catalana” (1880-94).

Foxà, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)

Jesuïta. A l’expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l’ensenyament.

Publicà algunes obres teològiques.

Fort, Joan -dominic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Dominic. Professor en diversos convents de l’orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333.

Dels seus anys de professor de lògica s’ha conservat un tractat, Predicabilia.

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Ferrés, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Músic. Era professor de trompa i guitarra.

Un dels seus deixebles fou el compositor Ramon Vilanova i Barrera.

Fabre, Climent

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)

Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.

Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).

Esteve i Joan, Josep

Deixa un comentari

(València, 1550 – Aiora, Vall de Cofrents, 1603)

Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d’Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona.

Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus.

Esteve i Gálvez, Francesc

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.

Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).