Arxiu d'etiquetes: professors/es

Portaceli i Roig, Carme

1 Resposta

(València, 2 maig 1957 – )

Directora teatral. Professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, entre el 1978 i el 1980, de la secció de vídeo i interpretació. Ajudant de direcció en diversos muntatges, ha dirigit entre altres Món, dimoni i carn (1982), La missió (1990, premi Serra d’Or), Combat de negre i gossos (1988) i Muelle Oeste (1993).

També ha portat a escena Els vells temps (1999), El Parc (1992) i Les presidentes (1998). El 1999 posà en escena Mein Kampf i el 2000, una versió d’Angst essen Seele auf, traduïda amb el títol de Por, menjar-se ànima.

Darrerament ha dirigit, entre altres muntatges, Solness, el constructor (2000), Jubileum (2001), El idiota en Versalles (2001), Ball trampa (2001), Sallinger (2002), Cara de foc, Un enemic del poble (2003), Lear (2003), El retorn al desert (2003), Gènova 01 (2004), Cançons dedicades (2004), Raccord (2005), Les escorxadores (2006), Un lloc conegut (2008), Fairy (Contes de fades) (2007), Què va passar quan Nora va deixar el seu home (2008), Ricard II (2009) i una adaptació de L’Auca del Senyor Esteve (2010), de Santiago Rusiñol.

Enllaç web: Carme Portaceli

Pellicer i Boulanger, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 5 gener 1896 – 26 setembre 1963)

Pianista. Fou professor de piano del Conservatori Superior de Música barceloní.

Moisès, Juli *

Deixa un comentari

Veure> Juli Moisès Fernández i de Villasante  (pintor i acadèmic català, 1888-1968).

Marín i Magallon, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1866 – Madrid, 19 abril 1933)

Pintor. Fou professor de perspectiva a l’Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s’establí. Es dedicà a l’escenografia.

Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.

Marcillo, Guerau

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, segle XVI)

Escriptor. Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Barcelona.

Féu comentaris en català a la Gramática de Nebrija, amb estudis especials sobre la prosòdia, publicats a Barcelona el 1640 i reeditats el 1700.

Majoral, Biel

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 1950 – )

(Gabriel Oliver i Oliver)  Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.

Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).

Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.

Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.

Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.

Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.

Llompart i Jaume, Gabriel

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)

Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.

Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).

Jolís, Antoni

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, segle XVI)

Gramàtic. Estudià a Barcelona, sota el mestratge de Pere Joan Nunyes. Hi ensenyà gramàtica.

Publicà algunes obres en llatí, com la titulada Adjunta Ciceronis (Barcelona, 1579).

Jofre i Rifà, Pere

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1870 – Mataró, Maresme, 1925)

Violinista. Fou primer violí de l’orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista.

El 1906 fundà a Barcelona l’Acadèmia Jofre, dedicada als estudis musicals.

Janer i Jubert, Vicenta

1 Resposta

(Girona, 1865 – Barcelona, 1900)

(o d’Alemany)  Taquígrafa i mestra. Seguidora i divulgadora del sistema de Pere Garriga. Fou professora de la seva especialitat.

Era autora d’alguns treballs literaris.