Arxiu d'etiquetes: professors/es

Alomar i Esteve, Gabriel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)

Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).

Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).

L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

Alís i Flores, Romà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 24 agost 1931 – Madrid, 29 octubre 2006)

Compositor. Deixeble de Lluís Maria Millet, Joan Pich, G. Camins, Joaquim Zamacois i Eduard Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música.

Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc.

La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuïtat sonora.

Alcover, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1810 – 1834)

Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832).

Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas).

Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)

Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.

Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.

Agustí i Polop, Vicent

Deixa un comentari

(la Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)

Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).

Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).

Aguilar i Lara, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)

Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.

La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

Aguilar i Gómez, Joan de Déu

Deixa un comentari

(Catral, Baix Segura, 7 març 1900 – Alacant, 1991)

Escriptor. Col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l’emissora de Ràdio Alacant.

És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos (1925), i de l’assaig Campoamor en la poesía española (1947).

Agramunt, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1688 – Madrid, 1738)

Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.

Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.

Adsuara i Ramos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)

Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.

Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.

Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.

Rodas i Llimona, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1816 – 10 juliol 1883)

Cantant. Obtingué bon èxit amb el seu repertori d’òperes, tant al Liceu com a diversos teatres d’Itàlia.

També va ésser professor de cant.