(Catalunya, final segle XVII)
Poeta. Fou governador del Camp de Tarragona.
Compongué en castellà alguns poemes de circumstàncies.
Alegre, Felip
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: poetes/ses
Alcover i Maspons, Joan
(Palma de Mallorca, 3 maig 1854 – 25 febrer 1926)
Poeta, assagista i polític. Llicenciat en dret a Barcelona, exercí el càrrec de relator-secretari de l’audiència de Palma. Amic d’Antoni Maura, va presentar-se com a candidat del partit liberal, i fou elegit diputat a Corts (1893).
Començà escrivint en castellà dins una línia romàntica, imitant Campoamor. D’aquesta etapa és el primer llibre Poesías (1887), el qual seguiren Nuevas Poesías (1892), Poemas y Harmonías (1894) i Meteoros (1901), on afegia nous poemes als ja publicats anteriorment. La crisi produïda per desgràcies familiars (mort de l’esposa i de quatre fills) crea un món interior del poeta, època en la qual sentint la necessitat d’expressió autèntica inicia el canvi idiomàtic, i començà a escriure en català.
L’obra poètica catalana queda recollida en el llibre Cap al tard (1909), visions de la vida, costums i folklore mallorquins, amb una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge en poesies com La Serra, Notes de Deià, Record de Sóller, etc. La segona part conté elegies com La relíquia, expressió d’angúnia del temps passat, i Desolació, poema en què, a través de la imatge d’un arbre caigut, descriu la seva tragèdia familiar. Dins aquest aplec de poemes cal remarcar Haikais i Espurnes, composicions de tipus irònic, que revelen un altre aspecte de la seva poesia. El segon llibre, Poemes bíblics (1918), és una transcripció de temes de l’Antic Testament (Llibre dels Reis, Gènesi, Proverbis).
Poesia de to íntim i nostàlgic, d’acord amb els gustos de la seva època modernista, però dintre els tòpics mallorquins, té una identificació del món poètic amb el personal que eleva a categoria estètica.
La seva obra poètica queda vinculada directament a les teories exposades en les conferències que, sobre La Humanització de l’Art (1904), va donar a l’Ateneu Barcelonès mostrant-se partidari d’un art utilitari enfront d’una concepció aristocràtica, i en articles com el recull publicat a “L’Avenç” amb el títol Art i Literatura.
Premiat amb la Flor Natural als Jocs Florals (1905) i declarat Mestre en Gai Saber el 1909, fou nomenat membre de la Real Academia Española de la Lengua.
Traduïdes per ell mateix al castellà i a diversos idiomes, les seves Obres completes aparegueren el 1951.
Alcover, Josep Lluís
(Palma de Mallorca, 1810 – 1834)
Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832).
Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas).
Albertí i Vidal, Vicenç
(Maó, Menorca, 24 novembre 1786 – 15 octubre 1859)
Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites.
L’any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l’Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario… de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l’any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l’Academia de la Historia.
Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l’època d’ocupació anglesa.
Albertí i Morey, Josep
(Capdepera, Mallorca, 8 juny 1950 – )
Poeta i editor. Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Illes Balears. Després d’obtenir el 1970 el premi Blanquerna de Manacor amb Modus vivendi (1971), ha publicat Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979) i Cutis (1980).
Molt lligat a les arts plàstiques, ha col·laborat en happenings, exposicions i treballs de vídeo, sobretot a través del “Taller llunàtic”.
Fundador de les publicacions “Neon de suro” i “El correu de Son Coc” ha exercit la crítica i de polemista en diverses publicacions catalanes i a “El Viejo Topo”.
Alber, Jordi Miquel
(Mallorca, segle XV – segle XVI)
Notari. En 1502 concursà al certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca en honor de Ramon Llull.
Al’abdarí
(València, segle XIII)
Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.
Aguirre i Matiol, Josep
(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)
Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.
La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.
Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.
Aguiló i Romeu de Codinats, Joan
(País Valencià, segle XVI)
Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles I de Catalunya. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556).
Es dedicà també a les lletres, és autor d’un poema històric en català, avui perdut; conservem d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l’Orlando Furioso d’Ariosto (1556).
Poc considerat per Zurita, Gil i Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564).
Aguiló i Pinya, Joan
(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)
Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.
És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).
Dades dels Països Catalans 