(o des Llibrell) Cap de la costa, al nord de les platges de Canyamel. En la línia de la mar s’obren les coves d’Artà (o de l’Ermita).
Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella (185 m alt) o talaia de Fora des Cap Vermell, i més a l’interior, de la talaia Nova (210 m).
Cala de la costa, al nord de la punta de Capdepera, separada per la cala de s’Agulla del cap de s’Agulla.
Dóna nom a la possessió de Cala Moltó.
Urbanització turística, a la costa septentrional de la península d’Artà, vora l’extensa platja de sa Mesquida, oberta a l’oest del cap des Freu, l’únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.
L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la instal·lació d’un càmping.
(Capdepera, Mallorca, 25 setembre 1908 – Palma de Mallorca, 26 abril 1999)
Pintor. Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal.
Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa (1949), al Cercle de Belles Arts (1951), a Puigpunyent (1959), a la Sala Pelaires, etc.
Ha fet paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització.
Cala i urbanització, a llevant de Cala Ratjada.
Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció sud-oest – nord-est per sud-est – nord-oest.
És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d’assenyalar l’estret o freu entre ambdues illes.
És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).
Cap de la costa, al sud del cap des Freu.
(o çan Favar) Possessió, dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.
Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada.
Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs.
Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC.
(ant: Torre d’en Montsó) Indret i possessió. Antiga torre-castell gòtica, a la costa. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic.
A mitjan segle XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del segle XIX als Font dels Olors.
A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització.
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Dades dels Països Catalans 