Arxiu d'etiquetes: pobles

Castellnou de Bages (Bages)

5 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 29,16 km2, 469 m alt, 1.287 hab (2016)

0bagesSituat al nord de la vila de Santpedor, entre les conques del Llobregat i el Cardener i accidentat al nord per la serra de Castelladral, al nord de Manresa. Les pinedes i pastures ocupen bona part del territori.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i cereals). Increment recent de la població gràcies a les noves urbanitzacions. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a la partió d’aigües entre el Llobregat i el Cardener; es formà al voltant de l’antic castell de Castellnou (segles X i XI); destaca l’església parroquial de Sant Andreu, romànica basilical del segle XI, molt modificada el 1671.

Dins el terme hi ha el llogaret d’Argençola (al peu de la serra) i les caseries de Viladelleva, les Vilaredes i Puget.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellgalí (Bages)

13 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 17,21 km2, 266 m alt, 1.995 hab (2016)

0bagesSituat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l’aigua del Cardener) i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Manresa.

El poble és format pel nucli antic, on hi ha l’església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L’antic castell de Castellgalí fou destruït al segle XV.

Dins el terme hi ha el sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l’antiga quadra de Cirerencs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellfollit del Boix (Bages)

11 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 58,90 km2, 700 m alt, 448 hab (2016)

0bagesSituat al sector sud-occidental de la comarca, al límit amb el d’Anoia, entre les conques del Cardener i de l’Anoia, i drenat també per la riera de Castellfollit, tributària de la riera de Rajadell. La zona muntanyosa del terme és boscada.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (ordi, oliveres, ametllers i vinya, són famoses les seves mongetes) i la ramaderia ovina, porcina i cabrum. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat en un altiplà; als afores hi ha l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, modificada el 1633.

Dins el terme es troben els pobles de Grevalosa (amb les ruïnes del temple pre-romànic de Sant Miquel) i de Maians (amb ruïnes de l’antic castell de Maians i de la seva església romànica) i diverses capelles, a més d’algunes restes romàniques i vestigis ibèrics i romans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellet i la Gornal (Alt Penedès)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,48 km2, 137 m alt, 2.193 hab (2016)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Foix, al límit amb el Garraf i el Baix Penedès, al vessant sud de la Serralada Litoral. Dins el terme es troba el pantà de Foix. El relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pastures.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà, i el cultiu predominant és la vinya, seguit dels cereals i les oliveres. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap del municipi és el poble de la Gornal.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Castellet (antic cap del municipi), Clariana, les Masuques i Torrelletes, el barri de les Casetes de la Gornal, les caseries de Puigmoltó, el Mas Fumet i Sant Marçal, l’església romànica de Sant Esteve de Castellet, el santuari de Montanyans i l’antic terme de Castellnou. Prop del pantà de Foix hi ha una cova sepulcral eneolítica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelldans (Garrigues)

25 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 65,10 km2, 353 m alt, 958 hab (2016)

0garrigues

(o Castelldàsens)  Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià, al sud-est de Lleida. Hi ha petites extensions d’alzinars i pinedes.

Les bases de l’economia local són la ramaderia, principalment porcina, ovina i aviram, i l’agricultura, on predomina el secà, sobretot oliveres; el regadiu (cereals i arbres fruiters) hi és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Urgell, ocupa només el sector nord, que forma part de la plana d’Urgell. Àrea comercial de Lleida.

El poble és al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes del castell de Castelldans; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció, amb façana neoclàssica.

Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Matxerri, el mas de l’Entorn, Mandanya, Triguell, Gisperta, Sant Jaume i Melons.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellciutat

17 Respostes

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

(ant i pop: Ciutat)  Poble (721 m alt). Ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues fortaleses: la (esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards, refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta.

Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l’agost de 1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d’un mes de setge. Abandonades durant la Segona República, les fortaleses foren restaurades i rehabilitades a partir del 1950.

Al segle X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal al nou vicus; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència d’un nucli ibèric i visigòtic.

Formà part del vescomtat de Castellbó, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat, al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d’Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civís, Aós, Estamariu, la Bastida d’Hortons i Adraén. Constituí municipi independent fins l’any 1971.

Castellcir (Moianès)

10 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 34,18 km2, 773 m alt, 726 hab (2016)

0moianesSituat en un terreny pla, al nord-est de Castellterçol, al sector sud-oriental de l’altiplà del Moianès, el terme és drenat per la riera de Castellcir (nom de la capçalera de la de Tenes).

El municipi basa la seva economia en l’explotació de grans extensions forestals, l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Granollers.

El poble és de poblament disseminat, només hi ha el petit agrupament del Carrer de l’Amargura (actual centre del municipi), on hi ha la nova església parroquial de Sant Andreu i Santa Maria. L’antiga església de Sant Andreu, d’origen romànic i planta basilical, és a la serra de la Roca-sitjana, fou reformada el 1702 i restaurada al segle XIX.

El terme, on hi ha les ruïnes de l’antic castell de Castellcir (esmentat el 1107), comprèn també l’antic poble i terme de Marfà (separat del territori) i el poble de Santa Coloma Sasserra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castellbisbal (Vallès Occidental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 31,03 km2, 132 m alt, 12.277 hab (2016)

0valles_occidentalSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i a l’esquerra del Llobregat, la riera de Rubí en constitueix el límit sud-est.

L’agricultura, on predomina el secà, és en regressió a causa principalment de la instal·lació al terme, a partir del 1960, de diversos polígons industrials i a la construcció d’urbanitzacions. Extracció de graves i argiles. Àrea comercial de Barcelona.

El poble és a l’esquerra del Llobregat; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XVI; sobre un turó pròxim hi ha les restes de l’antic castell de Castellbisbal (on resta la capella de Sant Vicenç).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries del Canyet i de les Casetes de N’Oliveró, el barri de la Costa Blanca, les urbanitzacions de Can Pedrerol de Baix (amb la capella romànica de Sant Quintí) i de Can Campanyà. El pont del Diable sobre el Llobregat és també, en part, dins el municipi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Club de Bàsquet

Castellbell i el Vilar (Bages)

12 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 28,47 km2, 178 m alt, 3.584 hab (2016)

0bagesSituat a la vall del Llobregat, entre el massís de Montserrat i el Vallès Occidental, drenat per les rieres de Marganell (dreta) i Rellinars (esquerra). Hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Els conreus són bàsicament de secà (cereals, fruiters, olivera, llegums i vinya) i al regadiu s’hi cultiva hortalisses i arbres fruiters. És tradicional al municipi la indústria de filats i teixits de cotó, localitzada en colònies a la vora del Llobregat, com el Borràs, cap del municipi, el Burés, la Bauma i altres. Àrea comercial de Manresa.

Al poble de Castellbell hi ha el Pont Vell sobre el Llobregat, gòtic, i a prop, el castell de Castellbell.

Dins el terme, a més del Vilar, hi ha també el poble de Sant Cristòfol, amb l’ermita romànica de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies

Castellar del Riu (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 32,74 km2, 920 m alt, 176 hab (2016)

0bergueda

Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals.

La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). Àrea comercial de Berga.

El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies.

Dins el terme hi ha els pobles de Llinars de l’Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l’antiga quadra de Sorribes i l’estació d’esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques