Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Flaugier, Josep Bernat

(Lo Martegue, Provença, 10 desembre 1757 – Barcelona, 1813)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, ciutat on s’instal·là cap al 1773.

Durant la invasió napoleònica defensà les idees del neoclassicisme importades de França, i viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París, on rebé la influència de David, que ell introduí a Catalunya, i es convertí en el màxim representant del neoclassicisme.

Treballà en principi a Tarragona, realitzant pintura religiosa: féu encàrrecs per al monestir de Poblet (1789), com La mort de sant Bernat i La Verge de la Misericòrdia. Instal·lat a Barcelona, pintà obres per al palau de la Virreina i altres palaus i esglésies, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, la seva obra més important.

Pintà els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l’ajuntament de Barcelona, el del rei Josep I Bonaparte (Museu d’Art de Catalunya) i un autoretrat (Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona) i elaborà dibuixos i teles de tipus i escenes populars, dins una tendència plenament neoclàssica.

El 1809 es féu càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins a la mort. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d’establir un museu públic de pintures.

Fin, J. *

Pseudònim del pintor i gravador català Josep Vilató i Ruiz  (1916-69).

Figueras i Vila, Pau

(la Canonja, Tarragonès, 11 febrer 1882 – Reus, Baix Camp, 19 febrer 1942)

Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

El seu art era d’inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.

Figueras i Sanmartí, Alfred

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 13 setembre 1898 – Barcelona, 9 gener 1980)

Pintor. Estudià belles arts a Llotja (Barcelona). Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat.

El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert. Pintà amb especial atenció temes i escenes algerines. Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921. Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb Barcelona i Eivissa.

El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona. Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona.

Ha pintat moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses. Manresa li tributà una exposició d’homenatge el 1973. Després s’instal·là a Barcelona.

Figuera, Joan

(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Pintor. Residí a Càller, on es casà.

Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.

Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.

Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.

Ferrer i Pino, Agustí

(Sitges, Garraf, 14 juliol 1884 – 2 gener 1960)

Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre.

Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, Lió i Orà, totes d’un colorit molt vistós i dins d’una línia efectista.

Ferrer i Peralta, Magda

(Barcelona, 1931 – )

Pintora. Ha realitzat diverses exposicions a Caracas, València, Barcelona, Florència, Munic, Zuric, Nova York i Madrid.

Té obres a col·leccions de Suïssa, Estats Units, Panamà, Xina, Veneçuela, Itàlia, França i Andorra, entre d’altres.

També figuren produccions seves al Museu d’Art Xinès i al d’Art Modern de Barcelona.

Ferrer i Miró, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1850 – Barcelona, 28 desembre 1931)

Pintor. Es formà a l’acadèmia de Pere Borrell de Barcelona i entre el 1870 i el 1874 estudià a l’Academia Española de Roma.

Dedicà la major part de la seva activitat a pintar quadres de gènere i retrats. El 1885 presentà, al Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, l’oli Amateur, que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la millor de les seves obres, Exposició pública d’un quadre (Museu d’Art Modern de Barcelona), que guanyà la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.

Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898.

Vers el 1906 deixà la pintura i es dedicà a la publicació de quaderns amb nombroses litografies de caràcter pedagògic.

Ferrer i Corriol, Antoni de

(Vic, Osona, 5 octubre 1844 – Barcelona, juliol 1909)

Pintor. Fou professor de l’Escola de Belles Arts.

Excel·lí en la pintura de tipus i costums, dins un estil academicista. Té obres als museus de Barcelona i Girona.

Ferrer, Jaume (II) -pintor-

(Lleida, segle XV – 1461)

Pintor. Possiblement fill de Jaume (I) Ferrer, influït per Bernat Martorell.

És autor del retaule de Verdú (vers 1434, al Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439.

El 1457 pintà el retaule d’Alcover. Hom conserva el de Sant Julià d’Aspa (Museu Diocesà de Lleida) i un retaule de Sant Jeroni (col·lecció Fontana, Barcelona). Treballà amb Pere Teixidor cap al 1439.

Fou un colorista excel·lent del segon període gòtic internacional català.

El seu taller va ésser continuat pel seu fill Mateu Ferrer   (Lleida, segle XV – segle XVI)  Pintor. Documentat a Sixena el 1503. Resta d’ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).