(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.
Fontanet -família-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Fontanals i Rovirosa, Francesc
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 octubre 1777 – Barcelona, 1827)
Pintor i gravador. Alumne destacat de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, fou pensionat per aquesta institució per estudiar a Madrid i a Florència.
Posteriorment anà a París i, tot seguit, s’establí durant una llarga temporada a Dijon, on influït pel seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual traduïa retrats i pintura religiosa.
Dedicà una Mater Christi, de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l’Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809.
Els darrers anys fou sots-director de dibuix a l’Escola de Llotja de Barcelona; la secció de gravat del Museu conserva una bona part de la seva producció.
Fontanals i Mateu, Francesc
(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.
Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.
Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.
Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).
Fontaines, Perrie de
(França, segle XIV – Girona, 1518)
Pintor actiu a Barcelona i a Girona. El 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, i el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar.
El 1514 pintà una cortina per a la catedral de Barcelona, i el 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual féu la pradel·la i les portes.
El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes.
Font i Sabaté, Ismael
(Maials, Segrià, 1916 – Catalunya, 2005)
Pintor. Germà del músic Josep.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943. El 1949-50 féu un detallat viatge per Europa.
Ha destacat com a il·lustrador, paisatgista i retratista. Una col·lecció dels seus retrats fou adquirida pel Museu d’Història de Barcelona.
Folgado i Forteza, Vicenç
(Barcelona, 1921 – segle XX)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951.
Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que donà a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic.
Fluvià i Mas, Joan
(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)
Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.
Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.
La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.
Fluixench i Trell, Miquel
(Tarragona, 1820 – Barcelona, 23 febrer 1894)
Pintor. Es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844.
Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862).
Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i hom l’ha relacionat amb el grup dels natzarens.
Flotats i Canal, Lluís
(Barcelona, 12 novembre 1917 – 1987)
Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona.
Exposà a Barcelona i a Mallorca. Residí i exposà a París (1950-51). S’establí a Veneçuela (1955), on assolí un cert prestigi.
Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional.
Flò i Guitart, Eduard
(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)
Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.
Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.
Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.
Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.
