Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Ferrer, Jaume (I) -pintor-

4 Respostes

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fou la figura més important de l’escola de Lleida. Influït primer pels Serra, posteriorment passà per una etapa de transició i es va acostar després a Lluís Borrassà.

Les obres més conegudes de la primera època són els retaules d’Albatàrrec, el de la Pietat de Castelló de Farfanya, els de la Granadella, Benavarri, Tamarit de Llitera, Estopanyà i Albelda; d’un moment de transició és el retaule de Montsó, i de la segona època, el Sant Sopar i una taula amb escenes de la vida de la Verge.

Hom li atribueix també quatre taules conservades a l’església de Sant Gregori the Great, a Nova York.

Potser fou fill seu Jaume (II) Ferrer.

Ferré i Revascall, Josep

Deixa un comentari

(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)

Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.

Ferrater i Feliu, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1868 – 1942)

Pintor. Fill d’Antoni de Ferrater i de Llauder.

Concorregué a la majoria d’exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires.

Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges.

Ferrant i Llausàs, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)

Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.

Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.

És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).

Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs  (Barcelona, segle XIX).

Ferran i Bayona, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 1830 – 7 juliol 1896)

Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran i Satayol. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture.

Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d’Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.

Ferran i Satayol, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 1786 – 4 abril 1857)

Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d’on va ésser professor.

A més d’ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert).

La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

Fou el pare de Manuel Ferran i Bayona.

Fernández i de Villasante, Juli Moisès

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 9 gener 1888 – Torrelavega, Cantàbria, 22 juliol 1968)

Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració.

Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista.

Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d’honor.

Fernández i Castañer, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – 1932)

Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d’una estada a París s’establí a Barcelona.

Es dedicà de preferència a l’escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable.

Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l’escena contra qualsevol intent d’imitació de la natura.

Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l’Associació de Teatre Selecte.

Fernandes, Henrique

2 Respostes

(Portugal, segle XVI – Barcelona, 1546)

Pintor. Actiu ja a Barcelona el 1525.

El 1532 s’associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes (Pere Nunyes), i amb Nicolau (I) de Credença, amb els quals col·laborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat.

Ferau i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1825 – 5 agost 1887)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d’un poble, etc).

Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona.

Nombroses de les seves aquarel·les d’aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.