(Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 31 maig 1954)
Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta.
Practicà amb assiduïtat l’aquarel·la i participà en algunes exposicions de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)
Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).
El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).
Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.
A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.
Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,
(Ultrech, Holanda, vers 1540 – Tarragona, 1596)
Pintor. Resident a Barcelona, pintà el retaule major (1576) i els retaules (Pietat i Sant Sepulcre, 1582) de dues capelles de l’església de l’antic Palau Reial Menor de Barcelona.
Per a València realitzà el retaule de la capella funerària dels marquesos de Zenete, al convent dels Dominics.
Treballà també a Tarragona (vers 1588), on pintà la capella del Sagrament de la catedral i les taules destinades al retaule major de Palamós (1595).
(Vic, Osona, 13 març 1814 – Madrid, 11 novembre 1887)
Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Josep Aparicio.
Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc.
Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc.
(Olot, Garrotxa, 4 gener 1898 – 9 maig 1980)
Pintor. Es formà primerament a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on tingué com a mestre Berga i Boix, i després a Barcelona.
Conreà el paisatge, dins les característiques de l’escola d’Olot.
Exposà a Espanya i també a l’Amèrica del Sud, i obtingué diversos premis a Madrid (1943 i 1946) i a Barcelona (1944).
(Barcelona, vers 1630 – 1700)
Pintor. Les poques notícies que se’n tenen el presenten com a un dels pintors principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez.
Hom l’ha identificat sense certesa amb un Francesc Aguirre o Deguirro.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d’escenes populars catalanes.
Del 1936 al 1948 residí a l’Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans.
El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.
(Fuente del Maestre, Extremadura, 15 abril 1947 – )
Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu. Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes.
Professor d’escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i ha realitzat màscares per a algunes obres de teatre.
(Reus, Baix Camp, 11 maig 1876 – Salou, Tarragonès, 15 agost 1899)
Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades.
Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista.
Col·laborà com a dibuixant a “La Renaixensa” i a “L’Esquella de la Torratxa”, de Barcelona, i en algunes revistes de Reus.
El 1902 li fou publicat l’assaig Florència.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)
Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.
El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).
Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.
