(Canet de Mar, Maresme, 26 març 1926 – Barcelona, 22 desembre 2022)
Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.
Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.
(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)
Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.
El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.
Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).
(Barcelona, 6 agost 1890 – 1 febrer 1975)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Francesc d’A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de “Les Arts i els Artistes” (1916); tornà a París del 1917 al 1927.
La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes.
És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets.
El 1934 fou distingit amb el premi Isidre Nonell.
(Valls, Alt Camp, 1412 – Barcelona, 1492)
Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434).
Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants.
De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65).
El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de finals del segle XV.
(Valls, Alt Camp, 1389/94 – després 1450)
Pintor. Assumí la responsabilitat d’educar el seu nebot, el qui fou gran pintor Jaume Huguet i Pedrol. El primer aprenentatge d’aquest degué fer-se al costat de Pere.
Treballà uns anys a Tarragona. Col·laborà amb Mateu Ortoneda. En 1424 cobrava amb poders d’aquest el retaule que tots dos havien pintat per a l’església de Cabra del Camp.
Visqué a Barcelona almenys del 1434 al 1448. Tingué aleshores el taller al carrer de Regomir, al costat del que posseïa el famós Bernat Martorell. Fou quasi sempre pintor de decoracions menors.
Pintà per a l’església de Sant Pere, de Reus, i per a les de Sant Sever, Sant Benet, el Sant Esperit, catedral i del Pi, a Barcelona.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1547 – Barcelona, després 1606)
Pintor. Treballà a l’obrador de Pere Serafí.
El 1571 pintava el retaule de Creixà i més tard fou cònsol del gremi (1600-06) a Barcelona.
Una altra obra coneguda és el retaule de Sant Jaume dels Bastons.
Veure> Manuel Martínez i Hugué (escultor i pintor català, 1872-1945).
(l’Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)
Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d’aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l’obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini.
S’especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic.
Dedicat a l’ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Tarragona, segle XV)
Pintor. Germà de Mateu. Es coneix documentalment la seva activitat a Osca (1423) i a Saragossa (1433-37).
Es conserva, feta de la seva mà, una taula amb un Sant Antoni Abat, única conservada del retaule d’Embid de la Ribera (1437), relacionable amb l’hipotètic mestre de Lanaja.
Veure> Mateu Ortoneda (pintor català del segle XV).
