(Girona, 14 juny 1837 – Barcelona, 20 octubre 1906)
Pintor. Germà de Ricard. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Milà i de Lorenzale, gran amic i admirador de Fortuny.
Passà temporades a Roma i amplià estudis a la famosa Acadèmia Giggi.
Conreà la temàtica costumista (Marroquí a cavall) i el paisatge; pintà també molts retrats (Ramon Muntaner).
Fou diversament premiat i ostentà nombrosos càrrecs.
Fundà el Centre d’Aquarel·listes (vers 1883).
(Barcelona, 19 novembre 1842 – 12 juliol 1916)
Escenògraf i pintor. Deixeble de Josep Planella.
Associat amb Urgellès de Tovar, féu decorats per a nombroses obres de teatre i revistes (Sota terra, Joan Blanques, El País de l’Olla, etc).
Realitzà els telons de boca del Liceu i del Teatre Fortuny de Reus.
A partir del 1888 treballà amb Salvador Alarma i creà l’associació Moragas & Alarma; col·laboraren conjuntament en la decoració d’obres com El camí del Sol, El comte l’Arnau, Cyrano de Bergerac, etc.
(Barcelona, 1904 – 11 desembre 1987)
Pintor, cartellista i decorador.
Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals i fou diversament premiat en concursos de cartells (un premi en un triennal de Milà, a les biennals de Venècia, el premi Montserrat vist pels seus artistes, etc).
Decorà la sala del Consolat de Mar de l’Ajuntament de Barcelona i féu diversos murals per a sales de la Generalitat.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 març 1869 – Barcelona, 16 novembre 1935)
(o Monserrat) Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Rigalt.
La seva producció, que cal incloure dins el corrent realista, es limita quasi exclusivament al retrat.
Pintà nombroses personalitats de l’època i també fou sol·licitat pel rei Alfons XIII.
(Tarragona, abans 1433 – Sant Mateu, Baix Maestrat, 1469)
Pintor gòtic. Actiu a Tarragona entre el 1433 i el 1447 i després instal·lat a Sant Mateu.
El seu taller fou continuat pels seus fills Mateu i Lluís Montoliu (País Valencià, segle XV), i constituí un centre d’irradiació d’influències per tota la comarca. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs.
Executà els retaules de Santa Bàrbara de la Mata (Morella) i de la seu d’Eivissa, que palesen la influència de Bernat Martorell.
Francesc i Jaume Sarral foren col·laboradors seus.
(València, 26 febrer 1928 – Figueres, Alt Empordà. 26 desembre 2005)
Pintor i gravador. Fundà, juntament amb Manuel Gil, Vento i Zamorano, el Grup Z.
Féu, a València, decorats per a obres dramàtiques i se n’anà, al cap de poc, a París, on completà els estudis de gravat -a l’École Nationale des Beaux Arts- i s’adherí al moviment de La Jeune Pinture.
L’any 1958 obtingué, a València, el primer premi del Saló de Tardor.
Com a muralista, guanyà el premi Othon de Friez (1963).
(Fornelli, Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1588)
Pintor i comerciant. Establert a Barcelona des de mitjan segle XVI.
A més de dedicar-se a tasques estrictament comercials d’importació i d’exportació, féu, sol o associat amb altres pintors, i fins i tot en tallers amb nombrós personal auxiliar, obres d’un caràcter més aviat ornamental.
Contribuí en un alt grau a la introducció dins els ambients catalans de gravats flamencs, generalment impresos a Itàlia, que influïren en l’adaptació formal dels artistes locals al corrent renaixentista.
De més qualitat són els treballs que amb Pere Serafí féu a les portes dels orgues de les catedrals de Vic (1544) i de Tarragona (1563), i amb Isaac Hermes als retaules de la Pietat i del Sant Sepulcre de l’església del Palau, a Barcelona (1572).
(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)
Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.
Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.
Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.
Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.
(Olot, Garrotxa, 19 gener 1881 – 26 febrer 1921)
Escriptor i pintor. Era fill de l’historiador Francesc Monsalvatje i Fossas.
Col·laborà a “Joventut”, “Lo Geronès”, etc.
Féu política catalanista a Girona, d’on fou regidor per la Lliga Regionalista.
Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L’anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922).
Fou, alhora, pintor i artesà d’objectes de fusta.
(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)
Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.
A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.
Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.
Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.
