(Barcelona, 27 desembre 1939 – 24 juny 1977)
Pintor. Es formà a Llotja (1952-57), i a París. Inicialment alternà la pintura amb el treball de grafista, però durant la dècada del 1970 abandonà aquesta segona activitat.
A partir d’aleshores donà a conèixer la seva obra, clarament afiliada a l’impressionisme.
Morí sobtadament després d’haver estat nomenat membre de la Société Nationale des Beaux-Arts, a París.
(Barcelona, 6 gener 1918 – 7 juny 2012)
Pintor. Deixeble de Joaquim Mir, amplià estudis a Bèlgica i Holanda i residí força temps a París, on exposà, amb èxit, diverses vegades.
La seva pintura, que és d’una gran lluminositat, mostra la influència de Bonnard i d’altres artistes francesos.
Participà en algunes de les Exposicions de Primavera, i individualment exposà per primera vegada a Barcelona el 1944.
(València, 12 desembre 1889 – Barcelona, 1972)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i deixeble de Josep Mongrell.
Viatjà, pensionat, a Roma i residí un quant temps a París.
Conreà el paisatge, però sobretot excel·lí com a retratista. Amb aquesta temàtica, exposà habitualment a la sala Gaspar de Barcelona i participa en diverses exposicions nacionals.
(Lleida, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Pintor i escenògraf. Conreà especialment el paisatge i la natura morta.
Participà en la major part dels certàmens organitzats per l’Acadèmia Mariana de Lleida, i hi fou premiat; també exposà habitualment a Barcelona.
D’entre les seves obres cal esmentar El pont de Montsó, Florida i La font del Lleó.
(Terrassa, Vallès Occidental, 16 novembre 1915 – Calonge de Mar, Baix Empordà, 1 juliol 1989)
Pintor. Fou inicialment il·lustrador, fins que el 1944 decidí dedicar-se professionalment a la pintura.
Conreà diversos estils, en una carrera eclèctica i innovadora, amb aproximacions al fauvisme, al postcubisme i al constructivisme.
Realitzà també pintura mural i escultura, i fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre de Barcelona.
(Lleida, 1854 – Madrid, 24 abril 1927)
Pintor paisatgista. Deixeble a Madrid de Carlo de Haes, va perfeccionar a Roma els estudis, pensionat per l’Academia de San Fernando.
Són notables els paisatges que va pintar de Catalunya, Normandia, Holanda i Itàlia.
Creà al Museu d’Art Modern de Madrid la sala Haes, i a Lleida el museu que du el seu nom.
Participà en exposicions nacionals i estrangeres i li foren concedits nombrosos premis.
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 setembre 1937 – )
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Terrassa i residí a Barcelona.
Ha exposat a diverses ciutats catalanes i a Madrid.
Practica també el dibuix. En aquesta especialitat, i també en pintura, li han estat atorgats premis d’importància.
(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 1899 – Barcelona, 24 juliol 1949)
Cartellista i pintor. Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional.
Viatjà per França i per Bèlgica. A vint anys tornà a Barcelona.
A la seva època fou considerat com el millor cartellista català. Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc (1932).
Féu el cartell del centenari de Goya.
Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès.
(Manresa, Bages, 10 març 1846 – 13 novembre 1916)
Pintor. Excel·lí com a restaurador. El seu pare Josep Morell i Jaumandreu (Manresa, Bages, segle XIX) fou un bon pessebrista.
És autor de la restauració del retaule del Sant Esperit de la seu de Manresa, obra de Lluís Borrassà. Col·laborà en la restauració de la mateixa seu, on també dissenyà vitralls (1883) i prengué part en la decoració d’una capella del monestir de Montserrat (1907).
També sobresortí com a retratista.
El seu germà Lluís Morell i Cornet (Manresa, Bages, segle XIX – Barcelona, segle XX) també fou pintor. Treballà en la decoració d’esglésies. Col·laborà com a dibuixant a diverses revistes il·lustrades.
(Reus, Baix Camp, 1923 – Barcelona, 5 maig 2006)
Pintor paisatgista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Té les medalles Fortuny (1940), Masriera (1941) i Tapiró (1944). Ha estat guardonat també en altres certàmens pictòrics.
Exposa regularment a Barcelona.
La seva obra és dintre una clara línia expressionista.
