(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)
Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.
Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).
Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.
(Tortosa, Baix Ebre, 24 juny 1929 – Barcelona, 12 maig 1996)
Periodista i escriptor. Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de “Cambio 16”, revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya.
El 1987 promogué el suplement en català de la revista, “Setze”, així com el setmanari “Set Dies”, convertit posteriorment en suplement del diari “El Observador”. Passà posteriorment a “El Mundo” i fou conseller editorial d'”El Mundo de Catalunya”.
Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida (1980), Jabalí (1983) i la novel·la El desnudo seductor (1989).
(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)
Periodista i polític liberal.
Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.
A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.
(Sevilla, Andalusia, 9 març 1820 – Barcelona, 8 març 1884)
Escriptor i periodista. Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins al 1875.
Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor (La estafeta de Urganda, 1861; La verdad sobre el Quijote, 1865; La génesis del Quijote, 1883).
Publicà poesies en castellà i en anglès (Leyenda del corazón, 1882).
(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)
Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.
Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.
Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.
Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.
(Barcelona, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.
Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.
(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)
Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).
Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.
El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.
Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)
(o Cuchet) Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).
Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.
Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.
(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)
Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.
Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.
Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.
Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).
(Tiana, Maresme, 4 octubre 1953 – )
Periodista i comunicador. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3.
Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions.
Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.
