(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)
Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.
És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.
(Lleida, 27 maig 1825 – Madrid, 20 desembre 1898)
Periodista i polític. Exercí diversos càrrecs a Madrid, on dirigí la “Gaceta de Madrid” fins a l’any 1868.
Membre del partit conservador, fou ministre de Finances (1890), de Gràcia i Justícia (1891) i de Governació (1895).
Les seves obres principals són: Historia de la administración pública en España (1851), Historia jurídica del patrimonio real (1881) i La cuestión obrera y el socialismo (1890).
(Barcelona, 1865 – 1935)
Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes “L’Avenç” i “Catalònia”.
Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent.
Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.
(Corçà, Baix Empordà, 2 setembre 1849 – Barcelona, 25 març 1928)
Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el “Boletín Republicano”. Fou un dels fundadors del diari “La Publicidad”, que dirigí prop de trenta anys.
Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S’adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions.
S’adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona.
(Barcelona, 1824 – 1897)
Enginyer industrial i periodista. Germà de Josep Maria. President i un dels fundadors de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona.
D’ençà del 1853 formà part de la redacció del “Diario de Barcelona”, el 1856 fundà la “Revista Industrial” i el 1874, la “Revista Taquigráfica”. Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.
Durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General.
Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).
Fou el pare de Gaietà Cornet i Palau.
(Barcelona, 27 agost 1952 – )
Periodista. Llicenciat en ciències polítiques. Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973.
El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola com a redactor dels programes La setmana i Informe semanal, que dirigí a partir del 1980. A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat (1982) i subdirector de serveis informatius (1984).
El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director d’emissora, càrrec que dimití al juliol de 1996.
Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3.
(Riudoms, Baix Camp, 1957 – )
Periodista. S’incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d’informatius.
Feu de corresponsal del diari “Avui” a Tarragona i més tard fou nomenat cap d’informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director. El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona.
S’incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d’editor, cap de política catalana, sots-cap d’informatius (1990), responsable de l’emissora Catalunya Informació (1992) i de cap dels Serveis Informatius (1993).
Posteriorment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio.
(Acs, Occitània, 26 agost 1946 – )
Periodista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra.
Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l’òrgan “Treball”.
Com a periodista ha estat redactor de “Terrasa información” i de “Revista europea”, corresponsal a Catalunya de “Cambio 16”, delegat de l’agència EFE a Panamà i l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
A més col·laborà amb el diari “Avui” i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
L’any 2000 fou nomenat director de l’Institut Català de la Mediterrània.
(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)
Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).
Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.
El 1939 tornà a Cuba.
(Barcelona, maig 1886 – 31 octubre 1967)
Periodista i lexicògraf. Fou col·laborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular.
Redactor en cap de “Catalunya Social” (1922-36) i membre fundador del diari “El Matí”. Signà sovint amb pseudònim (Bellesguard, Maria Bonsoms).
Defensà la doctrina social de l’Església a Lleó XIII i la qüestió social i publicà també una traducció de Don Quijote, el Nou diccionari castellà-català i el Nou diccionari català-castellà (tercera edició 1931).
Dades dels Països Catalans 