Arxiu d'etiquetes: periodistes

Dethorey i Camps, Ernest Maria

(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)

Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.

Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.

Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.

Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.

Dalmases i Gil, Felip

(Barcelona, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.

Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.

Cuyàs i Armengol, Artur

(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)

Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).

Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.

El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.

Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.

Cutchet i Font, Lluís

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)

(o Cuchet)  Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).

Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.

Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.

Cunill i Puig, Ramon

(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)

Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.

Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.

Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.

Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).

Cuní i Llaudet, Josep

(Tiana, Maresme, 4 octubre 1953 – )

Periodista i comunicador. Després de treballar a Ràdio Joventut, Ràdio Terrassa i Ràdio Barcelona, passà a Catalunya Ràdio i posteriorment a COMRàdio i a TV3.

Ha estat guardonat amb dos premis Ondas i amb el premi de l’Associació de Professionals de Ràdio i Televisió, entre altres distincions.

Ha treballat també a la televisió i a diversos diaris catalans, i ha estat professor universitari a Catalunya i als EUA.

Cruset i Porqué, Josep

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 – Premià de Mar, Maresme, 5 gener 1998)

Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991).

És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).

Crexell i Playà, Joan

(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)

Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.

Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).

Costa i Déu, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)

Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.

És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.

Cós-Gayon i Pont, Ferran

(Lleida, 27 maig 1825 – Madrid, 20 desembre 1898)

Periodista i polític. Exercí diversos càrrecs a Madrid, on dirigí la “Gaceta de Madrid” fins a l’any 1868.

Membre del partit conservador, fou ministre de Finances (1890), de Gràcia i Justícia (1891) i de Governació (1895).

Les seves obres principals són: Historia de la administración pública en España (1851), Historia jurídica del patrimonio real (1881) i La cuestión obrera y el socialismo (1890).