Arxiu d'etiquetes: periodistes

Fabra i Deàs, Nil Maria

4 Respostes

(Blanes, Selva, 20 febrer 1843 – Madrid, 24 abril 1903)

Periodista i escriptor. Fundador de l’agència Fabra de notícies.

Introduí en la transmissió d’informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra.

Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885).

Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del “Diari de Barcelona” a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

Fou el pare de Nil Fabra i Herrero  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor.

Ezcurra Carrillo, Luis

Deixa un comentari

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.

Espinalt i Padró, Lluís

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1 desembre 1871 – 1895)

Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del “Setmanari Català” de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa.

A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).

En defensa pròpia

2 Respostes

(Catalunya, 1895)

Recull d’articles periodístics de Jacint Verdaguer.

Escrits arran de la polèmica suscitada pel “cas Verdaguer”, quan el poeta, suspès a divinis i perdut el favor de la casa de Comillas, de la qual era almoiner, a causa de la relació que el poeta va tenir amb un grup exorcista, fou desterrat al santuari de la Gleva.

Elias i Juncosa, Josep

1 Resposta

(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)

Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.

Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.

Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.

Duch i Agulló, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 8 agost 1968)

Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social.

Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954).

Es dedicà també a la pintura.

Draper i Fossas, Joan

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)

Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).

Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.

Domingo i Alavedra, Xavier

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 24 juny 1929 – Barcelona, 12 maig 1996)

Periodista i escriptor. Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de “Cambio 16”, revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya.

El 1987 promogué el suplement en català de la revista, “Setze”, així com el setmanari “Set Dies”, convertit posteriorment en suplement del diari “El Observador”. Passà posteriorment a “El Mundo” i fou conseller editorial d'”El Mundo de Catalunya”.

Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida (1980), Jabalí (1983) i la novel·la El desnudo seductor (1989).

Domènech, Gregori

Deixa un comentari

(Valls ?, Alt Camp, segle XIX – Tarragona, després 1876)

Periodista i polític liberal.

Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència.

A Tarragona publicà una revista titulada “El Abuelo”.

Díaz de Benjumea i d’Olla, Nicolau

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 9 març 1820 – Barcelona, 8 març 1884)

Escriptor i periodista. Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins al 1875.

Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor (La estafeta de Urganda, 1861; La verdad sobre el Quijote, 1865; La génesis del Quijote, 1883).

Publicà poesies en castellà i en anglès (Leyenda del corazón, 1882).