Arxiu d'etiquetes: periodistes

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria

1 Resposta

(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)

Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.

Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.

En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.

La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.

També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

Foyé i Ràfols, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1903 – 23 febrer 1937)

Aviador. Fou professor de l’Escola del Treball i periodista.

Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934).

Aquest darrer any féu un nou rècord d’Espanya de permanència a l’aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat.

Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó) el 19 d’octubre de 1936).

Va escriure Resum d’aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.

Fors de Casamayor, Francesc

Deixa un comentari

(Pineda, Maresme, 1809 – Calella, Maresme, 1889)

Escriptor. Fou periodista actiu, traductor i poeta en català, castellà i italià.

Escriví els llibrets de les òperes Editta di Belcourt, de Marià Obiols, i L’ultimo abenzerragio, de Felip Pedrell.

Fonts i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Font i Fargas, Josep

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.

D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).

Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.

Ferrés i Costa, Pere

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 febrer 1888 – Artois, França, 9 maig 1915)

Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals.

Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d’un home de negocis rus.

El 1914 s’allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de “Las Noticias” de Barcelona. Morí al front del Somme.

Ferrer i Codina, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)

Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.

Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).

És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.

Ferran i Coromines, Àngel

2 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)

Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.

Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.

Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.

Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.

Feliu i Codina, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).