Arxiu d'etiquetes: periodistes

Frigola i Viñas, Enric

Deixa un comentari

(Peratallada, Baix Empordà, 7 març 1946 – )

Locutor i periodista. Exercí de mestre a Girona, on l’any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista “Presència”.

L’any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d’honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio 4 des de la seva creació, on des d’aleshores realitzà Temps obert, entre d’altres programes.

L’any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.

Franco i Estadella, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)

Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.

Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.

El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.

Francès i Ladrón de Cegama, Josep Maria

1 Resposta

(Lleida, 1891 – Mèxic, 1966)

Escriptor. De família de militars castellans, fou autodidacte i es dedicà al periodisme.

Col·laborà assíduament a la premsa catalana del seu temps. Dirigí durant alguns anys la pàgina literària del diari “La Humanitat”.

En 1943 anà a residir a Mèxic. D’allà estant col·laborà també a la premsa catalana a l’exili, principalment de Mèxic.

La seva producció en llibres comprèn tres novel·les, La rossa del mal pèl (1929), La guerra dels sants i Retorn al sol (sd), unes Memorias de un cero a la izquierda (1962), de caràcter autobiogràfic, i alguns reculls de contes o bé de petites biografies, traduïts sovint del català, com Trece cuentos y medio.

També és autor de la lletra de la sardana El saltiró de la cardina.

Foyé i Ràfols, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1903 – 23 febrer 1937)

Aviador. Fou professor de l’Escola del Treball i periodista.

Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934).

Aquest darrer any féu un nou rècord d’Espanya de permanència a l’aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat.

Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó) el 19 d’octubre de 1936).

Va escriure Resum d’aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.

Fors de Casamayor, Francesc

Deixa un comentari

(Pineda, Maresme, 1809 – Calella, Maresme, 1889)

Escriptor. Fou periodista actiu, traductor i poeta en català, castellà i italià.

Escriví els llibrets de les òperes Editta di Belcourt, de Marià Obiols, i L’ultimo abenzerragio, de Felip Pedrell.

Fonts i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Font i Fargas, Josep

2 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)

Periodista i escriptor. Germà de Joaquim. Fundà “Lo Teatre Catòlic” (1899-1901), on publicà algunes peces seves.

D’ideologia carlina, dirigí “El Norte”, de Girona (1910), i “El Correo Leridano”, de Lleida (1910-13).

Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari “El Radical”. Més endavant col·laborà a la revista “Gerunda”.

Ferrés i Costa, Pere

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 febrer 1888 – Artois, França, 9 maig 1915)

Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals.

Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d’un home de negocis rus.

El 1914 s’allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de “Las Noticias” de Barcelona. Morí al front del Somme.

Ferrer i Codina, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)

Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.

Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).

És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.