Arxiu d'etiquetes: periodistes

Joaniquet i Extremo, Aureli

Deixa un comentari

(Forcat, Ribagorça, 4 octubre 1895 – Barcelona, 7 maig 1963)

Advocat, periodista i polític. Fou redactor en cap d’“El Noticiero Universal”, secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’unificació (1937).

A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya. Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari que deuen tenir-se en compte (Barcelona, 1933), en defensa del règim de parceria contrària a les iniciatives centralistes, Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario político. Una doctrina económica (Santander, 1939) i Alfonso Sala Argemí, conde Egara (Madrid, 1955), del qual fou secretari.

Huertas i Claveria, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)

Periodista i escriptor. S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.

Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).

Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.

Guinart i Castellà, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1895 – Montpeller, França, 21 novembre 1987)

Periodista i polític. Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i director de “La Veu de Sant Martí” (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya.

Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llengua catalana a Amèrica i Europa i editor de la revista catalano-occitana “Vida Nova” de Montpeller.

Guerau de Liost *

Deixa un comentari

Pseudònim del periodista català Jaume Bofill i Mates  (1878-1933).

Graugés i Camprodon, Felip

Deixa un comentari

(l’Estany, Moianès, 15 agost 1889 – Barcelona, 27 juny 1973)

Poeta i periodista. Fou redactor de “La Publicitat” i d’“El Matí” i administrador de “La Nau”.

Mestre en Gai Saber el 1936.

Obres: Camps a través (1924), Balada del pessebre (1958) i Musa rústica (1973).

Granier i Barrera, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 24 maig 1908 – agost 1997)

Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó.

Dirigí “Justícia Social” i fou secretari de “La Publicitat” i del setmanari “L’Opinió”. Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya.

Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6 d’octubre de 1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic “Catalunya” i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela.

Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas.

És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d’un periodista abans i després de la guerra (1994).

Granger i París, Josep

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)

Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.

Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).

Grahit i Grau, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)

Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.

Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gomila i Llupià, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).