Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Ferrà i Perelló, Bartomeu

8 Respostes

(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)

Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.

Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.

Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).

Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.

També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).

Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).

Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)

Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.

Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.

Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

Ferrà i Font, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1815 – 1887)

Mestre d’obres. Vinculat a l’eclecticisme romàntic italianitzant, va incorporar a les seves obres elements balears: palau del comte de San Simón (1852-54) i església de sa Vileta (1853).

Projectà l’església de Sant Magí i, el 1862, la de Santa Caterina. Dirigí les obres de l’oratori de la Misericòrdia i del pati de l’església de Sant Antoni de Viana. Restaurà edificis, com el casal de son Cigala i la casa de son Peretó.

Fou el pare de Bartomeu Ferrà i Perelló.

Femenia i Maura, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juny 1685 – 2 agost 1752)

Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat.

De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l’illa tenen obres seves.

Far, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1812 – 1841)

Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.

Cabaspre i Santjoan, Joan

2 Respostes

(Palma de Mallorca, vers 1455 – 1529)

Jurista i comentarista lul·lià. L’any 1508 va entrar de mestre de doctrina lul·liana en l’Estudi General de Mallorca.

Escriví uns comentaris sobre la doctrina lul·liana: De ordinatione superiori et inferiori, obra que restà inèdita.

Entre els seus deixebles figurà Nicolau de Pax.

Estela i Ponç, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Estapoll, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)

Franciscà. Catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la universitat lul·liana de Mallorca.

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí.

Estade i Sabater, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1881)

Navilier i polític. Fill de Josep Estade i Omar, junt amb el qual inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837) amb el Mallorquín, del qual fou capità.

El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor Barcelonés i aconseguí la fusió amb la del Mallorquín, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península.

Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d’aquell any, bé que hagué de dimitir a causa d’un enfrontament amb el governador Pizarro.

Per l’octubre de 1868 fou vocal de la Junta Provisional de Govern de les Balears i alcalde de nou fins a la celebració d’eleccions. Fou també president de la diputació i de la junta provincial d’agricultura, indústria i comerç.

Estade i Omar, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1782 – 1849)

Navilier i polític. Conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista.

Juntament amb el seu fill, Miquel Estade i Sabater, inicià la navegació regular de vapor entre Palma de Mallorca i Barcelona (1837).