Arxiu d'etiquetes: Olot (nascuts a)

Domenge i Antiga, Melcior

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 10 maig 1871 – 23 octubre 1939)

Pintor i pessebrista. Adscrit a l’escola paisatgística d’Olot. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina i després a la de Barcelona, pensionat per la Diputació de Girona.

domenge_antiga

Fou deixeble predilecte de Joaquim Vayreda, amb qui treballà durant molts anys, fins al punt de preparar-li els paisatges, als quals Vayreda donava els últims tocs.

El seu estil, però, es distingí del del mestre pels seus contrallums, els esfumats i els colors sòlids.

Conreà també l’escultura, i modelà figures de pessebre.

Domene i Berga, Joaquim

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1948 – )

Pintor, conegut per Quim Domene. De formació autodidàctica, començà integrat en el grup d’Ara (1968-73), realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme.

S’ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament.

La seva pintura es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans.

Déu i Ros, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1835 – 6 desembre 1919)

Polític republicà. Organitzà el Partit Republicà Federal a Olot i comarca; arran de la Revolució del 1868 fou alcalde d’Olot, i organitzà el cos de Voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya.

Quan es produí la insurrecció republicana federal del 1869 pretengué d’ocupar Olot i, en no aconseguir-ho, hagué d’exiliar-se a França. Tornà a l’alcaldia en proclamar-se la I República (1873).

Anticlerical actiu, convertí l’església de Sant Esteve, d’Olot, en caserna i presó. S’encarregà directament del comandament dels Guies Federals de l’Alta Muntanya i resistí, victoriosament, els atacs del general carlí Francesc Savalls pel desembre de 1873.

Després del cop d’estat del general Manuel Pavía (febrer 1874), dimití i es traslladà a Barcelona; aviat, però, tornà amb les tropes del general Martínez Campos per tal de combatre de nou els carlins i Savalls (gener-febrer 1875).

Danés i Torras, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1891 – 25 octubre 1955)

Arquitecte. Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts (1915) i el pont romànic de Besalú (1917).

Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular… Notes referents a masies de… Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac (1919), Antigüetats de Tona (1932), Els costums d’En Santacília (1936), i plans i mapes de la Garrotxa.

Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura (1929).

Danés i Torras, Joaquim

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1888 – 11 febrer 1960)

Metge i historiador. Des de molt jove fins a la seva mort dirigí el Museu-Biblioteca d’Olot. També fou director de l’hospital olotí de Sant Jaume.

Publicà bon nombre de treballs mèdics i diverses obres d’investigació sobre temes referents a Olot i la Garrotxa, com: El centenari d’un manuscrit olotí, Historial bibliogràfic de la premsa olotina, L’epigrafia domèstica i rural, Pretèrits olotins, La plaça de braus d’Olot i El llibre d’Olot.

Gran part dels seus escrits han restat inèdits, entre ells una història extensíssima de la ciutat d’Olot.

Curós i Ventura, Jordi

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 març 1930 – Barcelona, 14 juny 2017)

Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950.

Partint d’un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l’abstracció (1958).

A partir del 1963, després d’una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972).

Cuéllar i Bassols, Alexandre

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 18 setembre 1913 – 2 gener 2006)

Escriptor. Ha viscut durant molts anys a Mallorca.

És autor d’una obra de teatre en castellà, que guanyà el premi Ciutat de Palma de 1951, i de dues en català: El bosc de la senyora àvia i Cafè de plaça (1965).

Cordeses, Antoni

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)

Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).

El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.

Escriví diversos tractats d’espiritualitat.

Congost i Pla, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 3 desembre 1913 – 24 abril 2012)

Poeta i impressor. Ha publicat el relat La facècia (1960) i és autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, així com de traduccions d’E. A. Poe i de J. Anouilh. Els texts del seu muntatge audiovisual Olot dins la mà tingueren àmplia difusió per Catalunya.

El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos.

Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells, en els Jocs Florals de Xile del 1962.

Clarà i Ayats, Joan

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)

Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.

Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.

Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.