Arxiu d'etiquetes: Olot (nascuts a)

Paluzie i Cantalozella, Esteve

(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)

Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.

El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.

Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.

A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé  (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Monsalvatje i Iglésias, Francesc-Xavier

(Olot, Garrotxa, 19 gener 1881 – 26 febrer 1921)

Escriptor i pintor. Era fill de l’historiador Francesc Monsalvatje i Fossas.

Col·laborà a “Joventut”, “Lo Geronès”, etc.

Féu política catalanista a Girona, d’on fou regidor per la Lliga Regionalista.

Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L’anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922).

Fou, alhora, pintor i artesà d’objectes de fusta.

Monsalvatje i Fossas, Josep

(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)

Col·leccionista. Germà de Francesc.

Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.

Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas  (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922)  Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.

Moliner i Rau, Manuel

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom.

Se sumà el 1705 a l’alçament de la zona de Vic a favor de Carles d’Àustria.

Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d’aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V de Borbó, fou mort per una granada de canó.

Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria

(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa de Mar, Selva, 28 febrer 1968)

Pintor, caricaturista, crític i assagista.

Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).

Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.

Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).

Masramon i de Ventós, Joaquim Maria

(Olot, Garrotxa, 1910 – Girona, 1987)

Arquitecte (1940).

S’ha dedicat quasi exclusivament a la restauració d’edificis, sobretot a Girona, entre les quals hi ha l’absis de la catedral, el projecte i la decoració de la planta baixa de la casa de Misericòrdia, la restauració de l’església de l’hospital provincial de Santa Caterina, etc.

Ha estat arquitecte de la diputació de Girona.

Masmitjà i de Puig, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 29 desembre 1808 – Girona, 26 agost 1886)

Canonge de Girona. Estudià a la Universitat de Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834.

Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació de les filles del Santíssim i Immaculat Cos de Maria (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria.

Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona.

Joaquim Marsillach i Codony

Marsillach i Codony, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 22 maig 1905 – 17 juliol 1986)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d’Ignasi Mallol i d’Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim.

Tanmateix, la seva obra tendeix a l’anècdota cromàtica típica dels epígons d’aquella escola olotina.

Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals.

Marcillo, Manuel

(Olot, Garrotxa, 1656 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1694)

Escriptor i jesuïta. Catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona.

El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estranjeras (1685), descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors.

Lluís d’Olot

(Olot, Garrotxa, 1 febrer 1720 – 8 maig 1794)

(Lluís Bassols i Bastons)  Frare caputxí i gramàtic. Bibliotecari del convent de Barcelona.

Escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment.

Fou un cal·lígraf de fama, i també gravador.