Ramon de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Noble. Rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc (1311-20).
Ramon de Vilamarí (Catalunya, segle XIV) Noble. Fou el pare de:
Ramon de Vilamarí (Alt Empordà, segle XIV) Fill de l’homònim anterior i germà de Bernat (I). Fou el pare de Guillema de Vilamarí (Catalunya, segle XIV) Muller de Guillem de Montagut.
Bernat de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – vers 1334) Noble. Juntament amb el seu germà Guillem de Vilamarí moriren en lluita de bàndols, a mans de Ramon de Castellbell i els seus.
Bernat de Vilamarí (Catalunya, segle XIV – 1385) Veguer de Lleida. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1364 fou un dels homes distingits a l’ofensiva empresa per Alfons I de Gandia.
(Urgell, segle XII)
Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII d’Urgell a Lleó.
Col·laborà amb ell a la conquesta d’Extremadura contra els sarraïns.
(Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Un dels primers membres del llinatge. Documentat des del 1234, rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola.
El seu fill i hereu fou Ramon (I) de Vic (País Valencià, segle XIII) Alcaid de Peníscola. L’alcaidia es féu hereditària en els seus descendents i successors. Fou servidor del rei Jaume II el Just. El seu rebesnét fou:
Ramon (II) de Vic (País Valencià, segle XV) Preceptor i majordom del duc de Gandia. Fou el pare de Guillem (III) de Vic i dels Arcs, i de:
Berenguer de Vic i dels Arcs (País Valencià, segle XV) Abat del monestir de la Valldigna.
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Fou un dels primers personatges d’aquest llinatge. Poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIII) Mercader. Fou membre del Consell de Cent (1266).
Bernat de Vic (Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. En 1374 fou nomenat per aquest veguer d’Atenes.
(Rosselló, segle XIII)
Noble. El 1261 permutà amb Hug III, comte d’Empúries, els castells de Millars, Taltaüll i Torrelles per la vila de Cadaqués.
Poc després, el comte esmentat feia un gran negoci venent-se els castells citats, per un preu molt alt, a la Corona.
(Rosselló, segle XII – vers 1220)
Noble, senyor de Vernet. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la major part dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça imminent d’una croada contra els càtars i formant part d’un programa de precaucions militars, fou autoritzat a fer obres de fortificació.
Fou un fidel auxiliar de la causa del rei Pere I el Catòlic a Provença, on el representà durant un temps. Ell mateix era càtar. El 1260, dos inquisidors, un dels quals era el conegut Pere de Cadireta, obriren procés a la seva memòria.
El resultat condemnatori produí la confiscació dels béns procedents del difunt, a més de mesures infamants per a les seves restes.
Fou el pare de Ponç de Vernet (Rosselló, segle XIII – 1262) Cavaller. Participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor (1229). Formava part de les forces del comte Nunyo Sanç I de Rosselló. Era senyor d’una part de la vila de Millars (Rosselló).
Afectat el 1260 per la confiscació resultant del procés d’heretgia a la memòria del seu pare, hagué de recuperar las possessions pagant 22.000 sous a Jaume I. No arribà a reunir aquesta suma, i morí sense haver restablert el patrimoni.
(Valtierra, Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Llinatge noble. Originari, sembla, de Navarra i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra (País Valencià, s XIII) Noble. Serví Jaume I de Catalunya en la conquesta de València (1238), i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida.
(Catalunya Nord, segle X)
Vescomte de Conflent. Acusat de traïció fou desposseït dels seus béns, que foren adjudicats al comte Sunifred II de Cerdanya i els germans d’aquest, devers l’any 952.
El 959, aquests béns anaren a un nou vescomte, Isarn.
(Catalunya, segle XII)
Noble i religiós. Fou abat del monestir de Vilabertran. El 1163 assistí a la fundació del monestir de Ponts, feta per Ermengol VII i Dolça de Foix, comtes d’Urgell.
