(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.
Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
(Ribagorça, segle XII – després 1180)
Noble. Amb el seu parent Pere de Benavent i els llinatges de Tamarit i de Fons era el principal representant de la part pròpiament catalana de la noblesa d’Aragó del seu temps.
Fou un dels signants dels convenis de pau i treva acordats en 1164 a Saragossa, sota la presidència del rei infant Alfons I el Cast. Actuà com a promotor de les primeres campanyes contra territoris valencians.
El 1174, a Saragossa, assistí al casament d’Alfons I amb Sança de Castella.
Era senyor de Biel. Apareix documentat encara el 1180.
(Ribagorça, segle XII – segle XIII)
Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.
El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.
Bernat de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València (1238). Hi rebé cases per donació reial.
Bertran de Bell-lloc (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic.
Pere de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Com altres de la seva família serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. En recompensa als seus esforços li fou concedida la propietat d’un forn a la ciutat de Xàtiva (1249).
(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)
Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.
Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.
Els quatre germans eren fills del jurista Berenguer de Bardaixí.
Berenguer de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – segle XV) Fou l’iniciador de la línia dels senyors d’Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d’Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga.
Joan de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XIV – després 1451) Militar. Senyor d’El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim. El 1409 participà en l’expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l’interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte Jaume II d’Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d’El Grado. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó), la qual s’extingí aviat. Era el pare de Berenguer de Bardaixí i de Pinós (Ribagorça, segle XV – País Valencià, segle XV) Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià).
Jordi de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Prelat. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d’Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d’Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d’ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460.
Maria de Bardaixí i Ram (Ribagorça, segle XV) Dama. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d’Urrea.
Arnau de Bardaixí (Aragó, segle XIV) Comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.
Arnau de Bardaixí (Aragó, ?, segle XIV – segle XV) Noble. Participà al Parlament aragonès d’Alcanyís, durant l’interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d’elecció del nou monarca que calia designar.
Balasc de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.
Bernat de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.
Francesc Joan Bardaixí (València, segle XVI) Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).
Joan de Bardaixí (Ribagorça, segle XVI – vers 1588) Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.
Pere de Bardaixí (Aragó, segle XV) Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.
(Ribagorça, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S’establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna.
El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II el Sense Fe.
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
Dades dels Països Catalans 