Veure> Joan Vallterra de Blanes (noble valencià del segle XVI).
(Perpinyà, 1679 – 1741)
Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.
El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.
Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Diplomàtic i noble. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou agutzil reial en temps de Joan I el Caçador. El 1392 era un dels capitans que el rei havia nomenat per a la projectada expedició a Sardenya, suspesa més tard.
Regnant ja Martí I l’Humà portà a terme nombroses ambaixades: a l’infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); a la cort papal d’Avinyó (1402), en companyia de Francesc de Blanes, al concili de Pisa (1409). El mateix any, amb Antoni de Torrelles i Marc, prengué al seu càrrec la custòdia al castell de Sogorb del jove Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove.
El 1412, en nom del papa Benet XIII, instà els urgellistes del regne de València perquè deposessin les armes, la qual cosa significava cedir el camp als partidaris de Ferran I d’Antequera.
Era cosí germà de Francesc de Blanes i de Palau, bisbe de Girona i de Barcelona.
Guillem de Berga * Veure> Guillem de Berguedà (trobador català, 1138-1195/96).
Guillem de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.
Guillem Ramon de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.
Joaquim Berga (Catalunya, segle XVIII) Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.
Josep Berga (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX) Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.
Nicolau de Berga * Veure> Nicolau de Berga (cal·lígraf i il·luminador català del segle XII).
Teresa Berga (Catalunya, 1621 – 1640) Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.
Pere de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.
Pere de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.
(Illes Balears, segle XV – 1459)
Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II el Sense Fe, el nomenà vice-canceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia.
Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.
(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.
Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
(Ribagorça, segle XII – després 1180)
Noble. Amb el seu parent Pere de Benavent i els llinatges de Tamarit i de Fons era el principal representant de la part pròpiament catalana de la noblesa d’Aragó del seu temps.
Fou un dels signants dels convenis de pau i treva acordats en 1164 a Saragossa, sota la presidència del rei infant Alfons I el Cast. Actuà com a promotor de les primeres campanyes contra territoris valencians.
El 1174, a Saragossa, assistí al casament d’Alfons I amb Sança de Castella.
Era senyor de Biel. Apareix documentat encara el 1180.
(Ribagorça, segle XII – segle XIII)
Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.
El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.
