Arxiu d'etiquetes: nobles

Escrivà, Guillem -varis-

9 Respostes

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1256/59)  Baró de Patraix (1240). per donació del rei. Apareix com a cap de l’estirp documentada. Fou notari reial (1227-51). Pare de Guillemó i d’Arnau Escrivà.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1269)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill i hereu d’Arnau Escrivà i germà d’Andreu Guillem. Degué ésser el pare de l’Arnau Escrivà mort vers 1322.

Guillem Escrivà  (País Valencià, vers 1243 – després 1274)  Fill de Guillemó, de la línia dels senyors de l’escrivania de València. Fou el pare del Jaume Escrivà documentat en 1272-73.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – abans 1329)  Fill del Jaume Escrivà, documentat en 1272-73, i pare del Jaume Escrivà, mort abans del 1348.

Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Era lloctinent del governador de València, Pere de Xèrica. El 1347 tractà d’oposar-se a la formació i extensió de la Unió. Combaté contra ella, amb sort adversa, al combat de la Pobla Llarga.

Escrivà, Berenguer -varis-

3 Respostes

Berenguer Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a Sueca i a Cullera.

Berenguer Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1317)  Fill de Guillem Escrivà d’Eivissa, i potser germà de:

Escrivà, Arnau -varis-

4 Respostes

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1275)  Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1322)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1317)  Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.

Escrivà, Andreu Guillem -varis-

4 Respostes

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1329/31)  Fill segon d’Arnau d’Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Agres. Era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347)  Fill de l’anterior. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere III el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de la Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d’Artés (País Valencià, segle XIV – 1379)  Senyor d’Agres. Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. El seu fill i successor fou:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1397)  Baró d’Agres. L’any 1384 fou hereu universal d’Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana d’Aragó i d’Armanyac el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el Caçador el 1390, càrrec que li confirmà Martí I l’Humà el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.

Erill, Joan d’ -varis-

Deixa un comentari

Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou un dels que més es destacaren, al període 1569-70, en les llargues i obstinades oposicions dels catalans contra l’impost reial dit de l’excusado.

Joan d’Erill  (Ribagorça, segle XVI – segle XVII)  Noble. Es destacà a la defensa del Rosselló contra les invasions franceses de 1597-98. A les Corts de 1599, Felip III li atorgà el títol de comte.

Erill, Guillem d’ -varis-

6 Respostes

Guillem (I) d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyor d’Erill (documentat entre el 1206 i el 1221). Germà de Berenguer i possiblement de Bernat, i pare de Sibil·la d’Erill.

Guillem (II) d’Erill  (Ribagorça, segle XIII)  Senyor d’Erill. Fill d’Arsenda d’Erill. Heretà diversos llocs de la Ribagorça i fou el pare de Bernat Roger (I) i Guillem (III) d’Erill i de Coserans.

Entença, Ponç Hug d’ -varis-

3 Respostes

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

Entença, Gombau d’ -varis-

12 Respostes

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299)  Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.

Gombau d’Entença  (Catalunya, segle XIII – 1309)  Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.

Entença, Bernat Guillem d’

10 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.