Arxiu d'etiquetes: nobles

Entença, Ponç Hug d’ -varis-

3 Respostes

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.

Ponç Hug d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.

Entença, Guillem d’ -varis-

5 Respostes

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Guillem d’Entença  (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34)  Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

Entença, Gombau d’ -varis-

12 Respostes

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Fill de Bernat I d’Entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l’alqueria de Torís a la Vall d’Alcalà.

Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299)  Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d’Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l’època, bastant més grans que ell.

Gombau d’Entença  (Catalunya, segle XIII – 1309)  Senyor de les baronies d’Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou procurador del regne de València des de l’any 1305. Per encàrrec de Jaume II el Just es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l’obediència reial.

Entença, Bernat Guillem d’

10 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.

Entença, Bernat -varis-

1 Resposta

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XI – segle XII)  Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Despuig i Sastre, Llorenç

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XX – 1972)

Darrer comte de Montenegro i Montoro.

A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.

Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.

Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.

Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.

Despuig i Martínez de Marcilla, Joan

5 Respostes

(Illes Balears, 1661 – 1742/46)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i de Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, i germà de Llorenç i de Ramon. Fou el segon comte de Montenegro i el quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma de Mallorca, capità de la cavalleria voluntària de l’illa.

Fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l’ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l’exèrcit de Felip V de Borbó en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner.

Altres fills seus foren Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner.