Arxiu d'etiquetes: nobles

Felip de Mallorca i de Foix

9 Respostes

(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)

Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.

Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.

Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.

Escrivà i Garcia, Joan

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1355)

Fill i successor d’Arnau Escrivà i de Joana Garcia. Lluità contra la Unió. Comprà al rei les baronies d’Alaquàs i de Cortitxelles.

Representà el Regne de València a Barcelona (1339) a l’acte de vassallatge de Jaume III de Mallorca, prengué part, amb un fill, en l’expedició contra l’illa (1343), i passà a Sicília a prestar suport al casal de Catalunya-Aragó contra els Anjou.

Fou casat amb Maria-Eiximenis Romeu, els quals foren pares de Guillem, de Jaume i de Maria-Eiximenis Escrivà i Romeu.

Escrivà i de Copons -germans-

2 Respostes

Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.

Pere Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1425)  Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.

Jaume Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1429)  Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:

Eduard Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XV – 1460/66)  Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV)  Senyor de l’Alcudiola.

Escrivà d’Énova -germans-

Deixa un comentari

Francesc Escrivà d’Énova  (País Valencià, segle XV – 1458)  Marit de Dolça, els quals foren probablement parents de Berenguer i de Pelegrina Escrivà.

Antoni Escrivà d’Énova  (País Valencià, segle XV)  Es casà amb Isabel, i foren pares dels menors (1474) Francesc, Pere i Miquel Escrivà (País Valencià, segle XV).

Escrivà d’Eivissa -germans-

1 Resposta

Guillem Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – 1303)  Fou senyor de Benioquer, l’Alcúdia i l’Ènova, comprades al rei Alfons II el Franc, i de Murla i Benibraïm, adquirits a Bernat de Sarrià. Fou fill seu Berenguer Escrivà (mort després 1317) i potser també Pelegrina.

Pere Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – Eivissa, v 1317)  Ciutadà d’Eivissa. Pare de Francesc Escrivà d’Eivissa  (País Valencià, segle XIII – després 1318)  Veí de Xàtiva.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Escrivà -varis/es bio-

5 Respostes

Arnalda Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.

Bertran Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.

Domènec? Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  (o Dionís?)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.

Francesc Escrivà  (País Valencià, segle XVII)  Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII)  Cavaller de Montesa.

Guillemó Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1252/54)  Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).

Marieta Escrivà  (País Valencià, segle XIII – després 1272)  Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.

Peirona Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).

Pere Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.

Pere Lluís Escrivà  (País Valencià, segle XVI)  Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.

Ramon Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.

Salvador Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.

Escrivà, Pere -varis-

2 Respostes

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Senyor de Xulella (1245). Fou l’iniciador de la línia de Xàtiva. Casat amb dona Prima (del servei de la reina Violant d’Hongria). Foren pares de Marieta i possiblement també de Guillem Escrivà (mort 1285).

Pere Escrivà  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou mobilitzat el 1339 per a la defensa del País Valencià quan hi hagué temor de patir una gran invasió sarraïna. Guarní el lloc de Rafal, que li pertanyia.

Escrivà, Joan -varis-

4 Respostes

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.

Joan Escrivà  (València, segle XIV)  Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1427)  Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).

Escrivà, Jaume -varis-

6 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).