Arxiu d'etiquetes: nobles

Entença, Bernat -varis-

1 Resposta

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XI – segle XII)  Noble. Amb Berenguer I d’Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons I el Bataller d’Aragó.

Bernat d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Senyor d’Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d’Entença i germà de Berenguer III. Fou l’originari de la línia dels barons d’Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana d’Entença (que fou comtessa d’Empúries) i:

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

Despuig i Sastre, Llorenç

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XX – 1972)

Darrer comte de Montenegro i Montoro.

A la seva mort els comtats passaren als Truyols, marquesos de la Torre.

Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.

Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.

Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.

Despuig i Martínez de Marcilla, Joan

5 Respostes

(Illes Balears, 1661 – 1742/46)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i de Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, i germà de Llorenç i de Ramon. Fou el segon comte de Montenegro i el quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma de Mallorca, capità de la cavalleria voluntària de l’illa.

Fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l’ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l’exèrcit de Felip V de Borbó en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner.

Altres fills seus foren Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner.

Despuig i de Santmartí, Francesc

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Nét de Berenguer Despuig. Fou ambaixador (1475) de Mallorca al rei, com també ho fou el seu nét Nicolau Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVI)  Ambaixador de Mallorca (1548) davant de Carles I, el qual l’armà cavaller a Augsburg.

Francesc fou el pare de:

  • Miquel Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – després 1481)  Fou el fundador de la branca dels Gual-Despuig. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenèt fou Jaume Despuig i Caselles.
  • Nicolau Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Jurat de Mallorca (1512). Fou el pare de Gil de Despuig i Santmartí.
  • Rafael Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Francesc Despuig i Serralta (Illes Balears, segle XV – segle XVI), que fou vice-almirall de Nàpols (1523).

Despuig i de Rocabertí, Ramon

4 Respostes

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Despuig i Dameto, Joan

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Despuig i Caselles, Jaume

1 Resposta

(Illes Balears, 1629 – 1699)

Capità de cavalls. Quinquenèt de Miquel Despuig i de Santacília.

Es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d’Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó els seus descendents és cognomenaren Gual-Despuig.