Arxiu d'etiquetes: nobles

Despuig i de Santmartí, Francesc

(Illes Balears, segle XV)

Nét de Berenguer Despuig. Fou ambaixador (1475) de Mallorca al rei, com també ho fou el seu nét Nicolau Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVI)  Ambaixador de Mallorca (1548) davant de Carles I, el qual l’armà cavaller a Augsburg.

Francesc fou el pare de:

  • Miquel Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – després 1481)  Fou el fundador de la branca dels Gual-Despuig. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenèt fou Jaume Despuig i Caselles.
  • Nicolau Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Jurat de Mallorca (1512). Fou el pare de Gil de Despuig i Santmartí.
  • Rafael Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Francesc Despuig i Serralta (Illes Balears, segle XV – segle XVI), que fou vice-almirall de Nàpols (1523).

Despuig i de Rocabertí, Ramon

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Despuig i Dameto, Joan

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Despuig i Caselles, Jaume

(Illes Balears, 1629 – 1699)

Capità de cavalls. Quinquenèt de Miquel Despuig i de Santacília.

Es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d’Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó els seus descendents és cognomenaren Gual-Despuig.

Després, Juli

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho

(Madrid, 1590 – València, 1666)

Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).

En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

Cruïlles i de Peratallada, Bernat de *

Veure> Bernat de Peratallada  (noble i almirall català, vers 1250-vers 1325).

Crotone, marquès de *

Veure> Antoni de Centelles i de Ventimiglia  (noble sicilià, 1415-70).

Croix, Charles-François de

(Lille, França, 1699 – València, 28 octubre 1786)

Noble i militar. Marquès de Croix. L’any 1771 sol·licità el rellevament com a virrei de Mèxic, on havia organitzat les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia.

Carles III de Borbó el recompensà nomenant-lo capità general de València i Múrcia (1777-85); com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant (1785).

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí

(València, 13 gener 1833 – Madrid, 17 desembre 1893)

Polític carlí. Comte d’Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s’instal·là a Madrid, on el 1868 fundà el diari “La Libertad Cristiana”.

El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política.