Arxiu d'etiquetes: músics

Carmen Campidoctoris

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XIII)

Cançó sobre el personatge del Cid. Escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primer meitat del segle XIII. És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà.

Escrits en versos sàfics i adònics, n’ha arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar (Segrià) (1082).

Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau i d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà com a data de redacció entre el juny 1093 i el juny 1094.

Sembla millor, però, d’atribuir-lo a un monjo de Ripoll, i datar-la a la fi del 1098 o al començament del 1099.

Carbonell, Joan -músic-

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, segle XX – )

Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent.

Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l’Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona.

També ha actuat molt com a solista.

Cantonigròs, Festival Internacional de Música

3 Respostes

(Cantonigròs, Osona, 1983 – )

Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

cant dels ocells, El

2 Respostes

(Catalunya, 1705)

Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.

Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).

Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.

cant de la senyera, El

2 Respostes

(Montserrat, Bages, 1896)

Composició musical popular.

Himne de l’Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall.

Ha suplert en moltes ocasions l’himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després de la guerra civil fins als anys 1960.

Cançons i danses

Deixa un comentari

(Catalunya, 1921 – 1962)

Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.

Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.

Cançoneret Rovirola

Deixa un comentari

(Riudellots de la Creu, Pla de l’Estany, 1507 – 1508)

Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111).

Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu.

Dues d’elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d’origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català.

Ha estat editat per Enric Claudi Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949).

Cançoner Vega-Aguiló

6 Respostes

(Catalunya, 1420 – 1430)

Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).

Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s’estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del segle XIV i primers anys del regnat d’Alfons IV el Magnànim.

Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres.

Cançoner musical de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1530)

Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).

Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.

Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.

Cançó d’amor i de guerra

2 Respostes

(Barcelona, 16 abril 1926)

Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.

L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.

Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.