(Barcelona, 1814 – 22 desembre 1880)
Músic. Estudià a l’escolania de la Mercè.
Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d’orquestra del Liceu (1847).
Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Fou el pare d’Eusebi Dalmau i Mas.
(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)
Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.
El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.
Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.
Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.
(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Barcelona, novembre 1965 – 1993)
Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.
De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.
El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.
(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)
Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.
També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.
(Catalunya, 1850 – )
Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).
Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.
La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.
Enllaç: Federació de Cors de Clavé
(Barcelona, 1947 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.
Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.
El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.
És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.
Enllaç web: Coral Sant Jordi
(Barcelona, 1972 – )
Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.
Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.
Enllaç: Coral Càrmina
(Barcelona, 1961 – )
Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic.
Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió.
Ha actuat a diversos països europeus.
Dades dels Països Catalans 