(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)
Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.
Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.
(Mataró, Maresme, 6 gener 1802 – 15 novembre 1838)
Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer.
Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829).
No se n’han conservat les composicions musicals.
(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)
Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.
És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.
Fundà la revista “El Mundo Musical”.
(Barcelona, 1965 – segle XX)
Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).
El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).
Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.
(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)
Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.
Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.
(Barcelona, 1814 – 22 desembre 1880)
Músic. Estudià a l’escolania de la Mercè.
Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d’orquestra del Liceu (1847).
Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Fou el pare d’Eusebi Dalmau i Mas.
(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)
Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.
El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.
Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.
Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.
(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Barcelona, novembre 1965 – 1993)
Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.
De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.
El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.
(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
Dades dels Països Catalans 