(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)
Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.
Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 – )
(FIMPT) Festival de música. Creat per la comissió de recerca i promoció de la cultura popular de l’ajuntament. Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència.
Fins a l’edició del 1996 han passat més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música.
Simultàniament als concerts, promou nombroses iniciatives acadèmiques (com les sessions fundacionals de l’Aula de Música Tradicional), cursos específics, exposicions, una discogràfica especialitzada (Ribes Roges Records) i publicacions diverses sobre música tradicional.
Enllaç web: Festival Internacional de Música Popular i Tradicional
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 – )
Festival de música. Organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella i celebrat anualment els mesos de juliol i agost.
Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association.
Completa la seva programació amb cursos d’interpretació musical impartits per prestigioses figures internacionals.
(Barcelona, 1963 – 1987)
Manifestació anual. Fundada per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’ajuntament.
Consisteix en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d’octubre. El festival dedica una especial atenció a la música catalana contemporània.
L’any 1972 hom inicià un sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent.
(Peralada, Alt Empordà, 1986 – )
Festival. Creat mitjançant l’Associació Cultural Castell de Peralada.
Ha celebrat cada estiu un festival de música amb especial protagonisme líric dirigit, fins el 1990, per l’agent Carles Caballé.
Dirigit posteriorment per Luis López de Lamadrid, ofereix representacions d’òpera, recitals, concerts i ballet.
El festival, membre de l’European Festivals Association, ha estrenat l’òpera Babel 46, de Xavier Montsalvatge (1995) i el 1996 recuperà l’òpera Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz, en una nova versió de Josep Soler.
Enllaç: Festival Castell de Peralada
(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
(Caldes de Malavella, Selva, 13 desembre 1924 – 3 maig 1980)
Instrumentista i director de cobla.
Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa.
Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.
(Capellades, Anoia, 16 abril 1882 – Montserrat, Bages, 26 abril 1969)
Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona.
Fou nomenat mestre de capella de l’escolania de Montserrat (1911-33), on s’havia format a la seva infantesa amb Joan Baptista Guzmán. Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu.
Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català, sobre el qual publicà diferents escrits a “Vida Cristiana”.
Va escriure nombroses composicions religioses com: una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc.
El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.
(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)
Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.
Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.
De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.
(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)
Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.
Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.
És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).
Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs (Barcelona, segle XIX).
Dades dels Països Catalans 