Arxiu d'etiquetes: músics

Garcia i Robles, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)

Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.

Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.

Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.

Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.

Gabriel i Carreras, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)

Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.

El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.

Escriví unes cinc-centes composicions.

Fundació Pau Casals

Deixa un comentari

(Puerto Rico, 1972 – )

Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.

Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.

Enllaç web: Fundació Pau Casals

Freixas, Josep *

Deixa un comentari

Veure> Josep Frexas  (compositor i escriptor català, segle XIX-1879).

Fòrum Musical

Deixa un comentari

(Barcelona, 1971 – 1985)

Entitat promotora d’activitats musicals. Sorgida per tal d’alliberar l’Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials.

S’ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l’organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82).

L’any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l’entitat en favor de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.

Fontbernat i Verdaguer, Josep

Deixa un comentari

(Estanyol, Gironès, 1 maig 1896 – Andorra la Vella, Andorra, 22 març 1977)

Músic, polític i escriptor. Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes.

Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39).

Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans.

Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.

Font i Sabaté, Josep

2 Respostes

(Maials, Segrià, 17 març 1903 – Barcelona, 8 agost 1964)

Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d’Agustí Quintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa.

Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes.

És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).

Font i Moreso, Eusebi

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)

Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.

L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.

Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.

És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

Font i Coll, Martirià

Deixa un comentari

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Fluvià i Borràs, Manuel de

1 Resposta

(Corró d’Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 22 octubre 1898)

Músic i cal·lígraf. Era germà de Pius.

És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales (1888), premiada per l’Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred (1892), per a piano, estudis, etc.

Fou cal·lígraf del capítol de la catedral de Barcelona (1883-98).