Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.
Gandesola
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Móra d’Ebre
Entença, Berenguer V d’
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XIII – 1294/1300)
Senyor de la baronia d’Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV d’Entença.
Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I el Conqueridor i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà.
Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participà en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra els Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l’entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II el Just.
Es casà amb Galbors de Montcada i foren els pares de Guillem, Berenguer i de:
Saurina d’Entença i de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1325) Segona muller de l’almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319).
Filomena de Santa Coloma
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 3 abril 1841 – Valls, Alt Camp, 13 agost 1868)
(Filomena Ferrer i Galzeran) Monja mínima. Germana de l’escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Entrà a l’orde a Valls (1860).
Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte (1866). Morí en un rapte místic. El seu cos és conserva incorrupte. Deixà alguns escrits religiosos.
El 1897, Lleó XIII, la declarà venerable.
Ferrer i Galzeran, Feliu
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1843 – Almenar, Segrià, 28 novembre 1912)
Escultor. Després de fer estudis a París i a Roma, instal·là el taller a Tarragona.
Va fer nombrosos altars de guix per a esglésies de les comarques tarragonines. Així mateix, és autor del monument a Roger de Lloria, a Tarragona, i de la decoració de la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat.
Escoda i Coromina, Joan
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1920 – 2012)
Pintor. Estudià amb els mestres Juli Borrell i Ricard Tàrrega.
Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d’altres capitals. Té obres a les col·leccions Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.
Bernat -noble, s. XI-
(Catalunya, s XI – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)
Noble. Fill de Mir Geribert i de Guisla. Fou hereu del castell de Port.
Ajudà el seu pare vers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I de Barcelona. Fetes les paus (1059), Mir Geribert aparellà una nau contra el castell de Móra d’Ebre, i Bernat l’acompanyà. L’expedició fou desfeta pels sarraïns, i pare i fill hi moriren.
Barceló, Francesc -austriacista-
(Capçanes, Priorat, segle XVII – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan Barceló i Anguera.
Era carboner d’ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s’uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot i Font al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità.
Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.
Antonio, Julio
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 6 febrer 1889 – Madrid, 15 febrer 1919)
(Antoni Juli Rodríguez i Hernández) Escultor monumentalista.
Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu d’Alberto Lemonier.
Projectà nombroses obres colosalistes i en el seu estil s’evidencia la influència del realisme de l’escola castellana.
Dades dels Països Catalans 