Arxiu d'etiquetes: Moià (bio)

Abadal -gravadors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:

  • Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
  • Pau Abadal  (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:

Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare de:

Ignasi Abadal  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare de:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.

Fàbregas i Dalmau, Camil

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 28 febrer 1906 – Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 2003)

Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l’Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936.

Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d’estil figuratiu.

El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.

Daví i Segalès, Pius

2 Respostes

(Moià, Moianès, 25 abril 1891 – Barcelona, 23 agost 1956)

Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual.

Debutà al teatre català a la companyia d’Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral.

En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d’autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938).

El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951.

Fou el pare de Maria Daví i Vila  (Barcelona, 1923 – ? ) Actriu. Com els seus pares, també ha actuat en teatre català.

Cardona i Furró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juliol 1878 – Moià, Moianès, 23 octubre 1922)

Escultor. Fou deixeble de Manuel Fuxà a l’escola de Llotja de Barcelona, i estudià després a París.

Conreà l’escultura costumista i, sobretot, els retrats, en estatuetes per a ésser foses en bronze. El seu art, influït pel de Trubeckoj, és fugaç i elegant.

Treballà uns quants anys (1909-18) a l’Argentina, on féu monuments i mausoleus (monument al general Sanmartín, a Buenos Aires).

Cadireta, Pere de -inquisidor-

3 Respostes

(Moià, Moianès, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1277/79)

Dominicà i inquisidor general. El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis.

Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on (1257) fou constituït inquisidor general; combaté activament l’heretgia i la usura; intervingué especialment (1258) en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa; el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades; actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i d’Ermessenda de Castellbó, fet que influí en el futur polític d’Andorra.

El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del qual fou prior, alhora que actuava contra els heretges de la regió, els quals, en circumstàncies no prou aclarides, el mataren a cops de pedra el 1277 o el 1279.

Per aquesta raó ha estat venerat com a sant de la Seu d’Urgell i a Moià, juntament amb el seu company en la mort, el també moianès Ponç de Planella; el procés canònic d’ambdós, iniciat el 1866, no ha estat continuat.

Bussanya i Macià, Ramon

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 1784 – 1859)

Polític i escriptor. Diputat liberal per Catalunya a la legislatura del 1822-23.

S’exilià a Londres el 1823, i intervingué en la traducció al català del Nou Testament que inicià Josep Melcior Prat el 1831, amb la col·laboració d’Antoni Puig i Blanc.

Tornà a Catalunya el 1833, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835).

Batlles i Torres-Amat, Marià

2 Respostes

(Moià, Moianès, 18 gener 1798 – València, 10 març 1865)

Metge i polític. Nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou. Afiliat al partit liberal, s’exilià a la Gran Bretanya (1823), on es doctorà en medicina (Edimburg, 1827) i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres.

Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina (1833). Establert a València (1837), ocupà una càtedra de medicina i fou rector de la universitat (1840 i 1854); fundà també el jardí botànic de la ciutat.

Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista (1854-56).

És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens (Edimburg 1827), de La instrucción pública es el medio más seguro… de la prosperidad de la naciones, discurs d’obertura del curs acadèmic (1840) de la Universitat de València, i d’alguns tractats mèdics inèdits.

Fou el pare de Marià Batlles i Bertran de Lis.

Batista i Noguera, Ricard

2 Respostes

(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)

Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.

Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.

Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).

Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).

Areny i de Queralt, Francesc d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)

Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.

Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.

Alòs i Serradora, Joan d’

1 Resposta

(Moià, Moianès, 16 abril 1617 – Barcelona, 1695)

Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l’anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675).

Fou un metge eclèctic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular.

Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió.