Arxiu d'etiquetes: militars

Llupià-Bages, Ramon de

(Rosselló, vers 1340 – 1420)

(dit Ramon de Bages)  Cavaller. Germà d’Hug. Era senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir). Fou un dels millors capitans catalans del seu temps.

Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume IV de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc.

El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília. Caigué presoner el 1394, però fou alliberat aviat. El 1397 retornà a Catalunya, prop de Martí l’Humà, del qual fou conseller i camarlenc.

El 1402 tornà a Sicília, amb tropes, per reforçar la posició de Martí I el Jove, després de la mort de la reina Maria I de Sicília. Prengué part, el 1403, en les parcialitats entre l’alta noblesa catalano-aragonesa a Sicília, a favor de Bernat IV de Cabrera. Detingué els càrrecs de conseller reial i mariscal de Sicília fins cap al 1405; després d’aquesta data retornà a Catalunya.

Durant l’interregne es decantà per la candidatura del comte Jaume II d’Urgell. Formà part de la comissió del parlament català que negocià la qüestió successòria amb el parlament aragonès.

Quan es produí l’alçament del comte d’Urgell, el 1413, es mantingué fidel al nou rei Ferran I d’Antequera, i participà en el setge de Balaguer. El rei premià la seva adhesió amb la donació del castell de Montmagastre (Noguera), confiscat al comte d’Urgell.

Havia augmentat, a més, el seu patrimoni amb el castell de Montclar (Berguedà) i el lloc de la Bastida (Rosselló), per donació de Joan I, i amb el feu de Caltavuturo, a Sicília (venut el 1406), per donació de Martí l’Humà. Posseïa també el castell de Montoriol d’Amunt (Rosselló) i la castellania del castell de Xàtiva, concedida pel rei Martí.

Lloria, Alfons Roger de

(País Valencià, després 1314 – València, 1355)

Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria. Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria.

Actuà com a coper en la coronació de Pere III el Cerimoniós (1336). Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca (1343). Lluità contra els nobles de la Unió a València (1347) i participà en la batalla de Mislata.

Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant. Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella. A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer (1354), però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense successió legítima del seu matrimoni amb Maria de Cardona i d’Anglesola.

Deixà Cocentaina al seu germà Pere de Xèrica.

Tingué, amb Teresa del Puerto, un fill, Joan Alfons de Lloria (País Valencià, segle XIV)  Fou legitimat el 1369. Es casà amb Constança de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume III de Mallorca.

Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de

(Barcelona ?, segle XVIII – Marsella ?, França, segle XIX)

Militar i polític. Fou membre de la diputació de Barcelona (1841), diputat a corts per Barcelona (1842) i president de la Junta Suprema de Vigilància Antiesparterista.

S’exilià a Marsella.

Lacroix, Fermí de

(Lançon, Provença, 1675 – Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735)

Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710).

El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís.

Fou el pare de l’escriptor i advocat Pere Fermí de Lacroix.

Kindelán y Duany, Alfredo

(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)

Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).

Izquierdo y García Escudero, Domingo

(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)

Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.

Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).

Ibn Aisa, Muhammad

(País Valencià ?, segle XI – segle XII)

General almoràvit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115).

Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid.

Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.

Harcourt, comte d’ *

Veure> Enric de Lorena-Guisa (militar i polític francès, 1601-66).

Guasch -varis bio-

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Grimau i de Corbera, Josep de

(Barcelona ?, vers 1674 – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733).

Fou virrei de Sicília (1754).