(Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)
Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862).
Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).
(Parets del Vallès, Vallès Oriental, 29 juny 1949 – )
Polític i metge. Llicenciat en medicina, va ser director de diversos serveis sanitaris.
Fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona pel PSC el 1983, i confirmat en el seu càrrec el 1987, el 1991 i el 1995. El 26 de setembre de 1997 va ser nomenat alcalde, en substitució del dimissionari Pasqual Maragall. A les eleccions municipals de 1999 va vèncer per una àmplia majoria.
Fou alcalde de Barcelona fins al 2006, ministre d’Indústria, Turisme i Comerç (2006-08) i ambaixador a Turquia (2008-10).
(Os de Balaguer, Noguera, 20 juny 1859 – Barcelona, 13 desembre 1936)
Metge. Germà de Ricard. Ingressà al cos mèdic de l’armada i serví a l’hospital militar de Cartagena, i posteriorment a les Filipines.
El 1892 passà a la comandància de marina de Barcelona, on el 1895 fundà un gabinet d’electroteràpia i radiologia.
Dirigí la revista “El Criterio Católico en las Ciencias Médicas”; fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià.
(Barcelona, 4 octubre 1805 – 14 gener 1882)
Metge i periodista.
Va col·laborar a “La Religión” i “El Pensamiento de la Nación” i va dirigir “El Sentido Católico en las Ciencias Médicas”.
(Barcelona, 1 agost 1930 – l’Estany, Moianès, 22 maig 2015)
Escriptor i metge. Fill de Josep Maria Cid i Prat.
Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d’uns aparadors (1967), així com una Història de la medicina a Catalunya (1970).
(Cistella, Alt Empordà, 1770 – Madrid, 20 desembre 1811)
Metge. Serví a l’exèrcit napoleònic.
Fou metge de Josep I Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió.
Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenòmens acústics. Resultat d’aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables.
(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)
Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.
Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).
(Barcelona, 9 gener 1930 – Matadepera, Vallès Occidental, 14 novembre 2021)
Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l’acabà a Saragossa l’any 1952.
Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l’institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d’anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d’haver-ne estat degà durant sis anys.
És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 6 desembre 1808 – Barcelona, 9 agost 1850)
Metge i cirurgià. Catedràtic d’anatomia del Col·legi de Cirurgia (1835), el 1838 ingressà en el cos militar de sanitat i el 1843 obtingué la càtedra d’anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Col·laborà activament en els congressos científics de Florència (1842) i de Nàpols (1846), contribuí a la introducció de l’anestèsia amb èter (1847) i traduí al castellà el Diccionario de Medicina, Cirugía, Farmacia, Medicina legal, etc, de Nyster (1848).
(Guissona, Segarra, 1798 – Barcelona, 1843)
Metge. Fill de Pere Castelló i Ginestar.
Fou catedràtic d’història de la medicina al Colegio de San Carlos (1820), metge de cambra, i autor d’un Breve análisis de las aguas más conocidas de España (1826).
Dades dels Països Catalans 