Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

(Països Catalans, 1934 – )

Denominació que rebé a partir del vuitè dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que se celebrà a Barcelona (juny-juliol 1934), presidit per H. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari del naixement d’Antoni de Gimbernat.

El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny 1936), presidit per Joan Puig-sureda.

La guerra civil impedí la celebració del desè congrés, que s’havia de celebrar a València, presidit per Manuel Corachan. Aquest no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina.

L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte.

El dotzè tingué lloc a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer.

Congressos de Metges de Llengua Catalana

(Països Catalans, 1913 – 1932)

Reunions professionals de metges.

El primer congrés (Barcelona, juny 1913), que aplegà més de 500 participants, fou organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats. Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos.

El segon (Barcelona, juny 1917) fou presidit per Joan Freixas i Freixas. Hi foren tractades quatre ponències: règim alimentari, càncer, endocrinologia i anestèsies locals, i hom celebrà una exposició bibliogràfica, inventariada en una Bibliografia Medical de Catalunya.

El tercer congrés (Tarragona, juny 1919), fou presidit per Josep M. Roca i Heras. D’aquest congrés sorgí el Sindicat de Metges de Catalunya.

El quart congrés (Girona, juny 1921), fou presidit per Josep Pascual i Prats; hom hi estudià dues ponències.

El cinquè congrés (Lleida, juny 1923), presidit per Josep Tarruella, s’ocupà de la litiasi biliar i de les hemorràgies cerebrals.

El sisè congrés (Barcelona, juny 1930), fou presidit per August Pi i Sunyer.

El setè congrés (Palma de Mallorca, juny-juliol 1932), fou presidit per Joaquim Trias.

A partir del vuitè congrés foren anomenats Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.

Congrés d’Higiene de Catalunya

(Barcelona, 27 juny 1906)

Reunió. Organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana.

El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva.

Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social.

Hi participaren 295 congressistes.

Comenge i Ferrer, Lluís

(Madrid, 17 febrer 1854 – Barcelona, 12 gener 1916)

Metge i historiador de la medicina. Estudià i es llicencià a València (1876). S’establí a Madrid.

Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sots-director (1888). Higienista, fou president (1887) de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene (1891).

És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social. D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili (1893), La medicina en Cataluña (1896), primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa (segle XIV) (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V (1904), La medicina en el siglo XIX (1904).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de Medicina de Madrid (1896).

Comas i Llaberia, Cèsar

(Barcelona, 11 octubre 1874 – 21 abril 1956)

Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona.

És autor, entre d’altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).

Colteller, Guillem

(Girona, segle XIV)

Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.

El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria; i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis.

Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època.

Coll i Pujol, Ramon

(Barcelona, 28 gener 1845 – 22 agost 1915)

Metge. Germà de Joan. Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona.

Inicià, amb Lluís Carreras i Aragó, l’estadística demogràfica sanitària, que, establerta per ell a Barcelona, s’estengué per tot l’estat espanyol.

Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres corporacions.

Coll i Dorca, Josep

(Torelló, Osona, 1 juny 1764 – 19 març 1800)

Metge. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i metge honorari de la família reial.

L’any 1794 va publicar al “Diario de Barcelona” una exhortació al poble català en defensa de la pàtria i de la religió, que traduí al català.

Fou el pare de Francesc Xavier Coll i Jover.

Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 juliol 1817 – Madrid, 14 gener 1892)

Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreres.

Des del 1844 residí a les Filipines.

Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.

Codorniu i Ferreres, Manuel

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1788 – Madrid, 18 juliol 1857)

Metge. Serví a l’exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l’Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes.

Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d’acadèmies facultatives. Fundà la “Biblioteca médico-castrense”.

És autor d’escrits professionals remarcables.

Fou el pare d’Antoni Codorniu i Nieto de Samaniego.