Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Castelló i Ginestar, Pere

3 Respostes

(Guissona, Segarra, 4 març 1770 – Madrid, 1 juliol 1850)

Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial.

Durant la guerra del Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846).

Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques.

Fou pare del també metge Joan Castelló i Roca.

Casetes, Dídac

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Metge i polític. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

En 1713 era membre del Consell de Cent, i hi restà després de les eleccions municipals d’aquell any. Com a ciutadà honrat assistí a la famosa Junta de Braços on fou decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

Durant el gran setge de la capital fou membre de la junta agregada al govern provisional català. També estigué adscrit a la de Guerra.

Després de la capitulació de l’11 de setembre, els borbònics li confiscaren els béns, que produïen només 6 lliures de renda anual.

Casellas i Coll, Pere

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 17 juny 1804 – Riudaura, Garrotxa, 1 maig 1863)

Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot.

És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849).

Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus.

Casanovas i Carnicer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1905 – 6 maig 1994)

Metge. Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana.

Autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

Casals i d’Echauz, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1790 – després 1863)

Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca.

Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia.

Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos.

Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de la organización descubierta por D. Buenaventura Casals (1864).

Casals i Ariet, Jordi

Deixa un comentari

(Viladrau, Osona, 15 maig 1911 – Nova York, EUA, 10 febrer 2004)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1936).

Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 fou professor d’epidemiologia a la universitat de Yale.

Fou una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.

Casal i Julián, Gaspar

Deixa un comentari

(Girona, 31 desembre 1680 – Madrid, 10 agost 1759)

Metge. Fill d’un militar llombard, natural de Pavia.

Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752).

És autor d’Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural.

Casadesús i Castells, Ferran

1 Resposta

(Madrid, 9 setembre 1881 – Barcelona, 2 desembre 1972)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51).

Fundà (1950) la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.

Carulla i Riera, Vicenç

2 Respostes

(Barcelona, 12 novembre 1895 – 5 novembre 1971)

Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya.

Pertangué a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d’altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d’eficàcia excepcional.

Especialitzat en radiologia i cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

Carulla i Margenat, Valentí

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 5 agost 1864 – Barcelona, 22 octubre 1923)

Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona.

El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.