Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Gibert i Queraltó, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)

Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.

El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).

El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.

Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Gibert i Olivé, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)

Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.

Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.

Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Giberga i Gibert, Antoni

2 Respostes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18 octubre 1826 – Matanzas, Cuba, 1893)

Metge. Fill d’Antoni Giberga i Bosch. Pertanyia al partit liberal.

Es destacà secundant les campanyes dels patriotes cubans per aconseguir l’autonomia política.

Gelpí i Jofre, Joan

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)

Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín.

S’especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883.

És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista… (1892).

Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.

Gelabert i Riera, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX)

Metge. Batxiller en filosofia a la Universitat de Cervera. Estudià medicina a Montpeller.

És autor d’un Essai sur la topographie médicale de Gerone (Montpeller 1801). A la “Revista de Gerona” en fou publicada la versió castellana.

Gay i Beyà, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)

Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.

Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.

Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).

Gavet, Pere

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIV – vers 1345)

Metge. Fou professor de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1320, data que passa a ésser-ho de l’Estudi General de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe.

Prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya.

Fou també examinador de jueus.

Garriga i Buach, Josep

2 Respostes

(Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 30 octubre 1771 – Elna, Rosselló, 7 setembre 1833)

Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d’origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques.

Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l’ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l’Empordà. Posteriorment s’establí com a metge a Elna, on morí.

Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l’època.

Garcia i Llauradó, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.

Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).

És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).

Garcia i Llansó, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)

Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.

De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.

Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).