(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)
Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.
Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.
Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.
Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)
Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.
Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.
El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.
Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.
(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)
Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.
Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).
Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.
Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.
Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).
(Barcelona, 20 gener 1943 – )
Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis.
Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l’Institut de Cardiologia de l’hospital Mount Sinai de Nova York.
És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entre ells el premi Príncep d’Astúries d’Investigació (1996).
(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)
Metge. També tenia la carrera de mestre.
Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.
Els seus treballs mèdics foren remarcables.
(Barcelona, 15 març 1860 – 17 juliol 1933)
Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la “Revista Literària” (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901).
Metge numerari de l’hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).
(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)
Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).
Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.
(Barcelona, 1929 – 9 febrer 2021)
Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona.
Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980).
Ha estat president (1971-73), de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes “Endocrinología” (1977) i “Medicina clínica” (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1985).
Ha publicat més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d’endocrinologia.
(Hostalric, Selva, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona.
En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics.
El 1720 fou comissionat per l’ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti… (1725).
(Barcelona, 1876 – 9 febrer 1940)
Metge. Germà d’Emili i de Marià. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927.
Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de “La Ginecologia Catalana” (1898-99), primera revista mèdica en català.
Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932).
Dades dels Països Catalans 