(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)
Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.
Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.
Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.
El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)
Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.
Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).
Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.
(Barcelona, 27 juny 1855 – Porto, Portugal, maig 1911)
Compositor. De l’escolania de l’església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d’orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L’illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 gener 1906 – 16 setembre 1994)
Mestre. S’ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics.
Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70).
El 1986 l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d’Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986).
(Barcelona, 1906 – 1910)
Institució. Fundada per Joan Bardina, que intentava solucionar, en part, les deficiències de l’ensenyament normal oficial.
Ha estat considerada com el primer centre de Catalunya que s’inspirà en els mètodes de la pedagogia activa.
El 1908 es creà el Col·legi del Remei, annex a l’Escola, per a les pràctiques de l’alumnat.
Les dificultats econòmiques i legals en determinaren la clausura.
(Barcelona, 7 desembre 1514 – 20 desembre 1542)
Mestre racional de Catalunya i donzell de Barcelona.
Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni (1539), assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies.
Amic igualment de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja.
El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona (1540).
Fou el pare de Galceran Durall i d’Aguilar.
(Barcelona, 31 agost 1920 – 11 abril 1995)
Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté.
El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata.
Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Quan el 1992 La Galera s’incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial.
També escriví tres contes infantils.
(Barcelona, segle XIX)
Mestre i escriptor. Exercí a Tarragona i a Montblanc. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, Elementos de gramática castellana-catalana (1829) i diverses obres sobre l’ensenyament i la religió, i la versió lliure del llatí en vers català del Símbol de sant Atanasi (1847) i Vida de la protomártir santa Tecla (1847).
(Grions, Selva, 1553 – Girona, 30 octubre 1607)
Historiador i eclesiàstic. Dominicà, el 1605 fou nomenat mestre de filosofia i de teologia al convent que l’orde tenia a Llutxent (Vall d’Albaida).
Estudià en diversos arxius del Principat, publicà Flos sanctorum o historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602) i traduí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoni.
Dades dels Països Catalans 