Arxiu d'etiquetes: mestres

Despuig -varis bio-

Arnau Despuig  (Grècia, segle XIV)  Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).

Bartomeu Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.

Berenguer Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.

Berenguer Despuig  (Illes Balears, segle XIV)  Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.

Bernat Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.

Bernat Despuig  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451)  Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.

Francesc Despuig  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.

Galceran Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287)  Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.

Guillem Despuig  (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII)  Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.

Guillem Despuig  (País Valencià, segle XV)  Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.

Joan Despuig  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780)  Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.

Pere Despuig  (Catalunya, segle XV)  Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.

Roger Despuig  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.

Desclapers, Gabriel

(Catalunya, segle XV)

Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lul·liana de Barcelona.

El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.

Cots, Bartomeu

(Catalunya, segle XV)

Compositor. Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona.

De la seva obra s’ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit, a quatre veus.

Coloma, Rafael

(Catalunya, segle XVI)

Compositor. Mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí temporalment, i més tard succeí, Joan Brudieu, i de les catedrals de Tarragona i Solsona.

Compongué motets a quatre veus, d’una qualitat notable.

Clausell i Llauger, Ramon

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Cirera, Tomàs

(Catalunya, segle XVII)

Compositor. Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1628-29) i de la catedral de Girona (1630-43).

És autor de diverses nadales a veus.

Canet de Mar, Gabriel de

(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)

Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.

Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.

Bové i Trius, Francesc de Paula

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)

Mestre de capella i compositor.

Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926).

Bofarull, Salvador

(Reus, Baix Camp, 1856 – Catalunya, segle XIX)

Compositor. Estudià al Liceu de Barcelona. El 1874 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc de Paula, a la capital.

Gran part de les seves obres són d’inspiració religiosa.

Benaiach, Ramon

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Mestre possiblement hebreu.

Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.