Arxiu d'etiquetes: mercedaris/es

Àrguines

3 Respostes

(Sogorb, Alt Palància)

Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.

Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.

Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.

A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

Aparici, Joan

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)

Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.

A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.

Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.

Antich, Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1583)

Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l’orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat.

Es autor d’algunes cançons d’inspiració religiosa.

Andreu -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Andreu  (València, 1757 – 1830)  Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.

Francesc Andreu  (València, segle XVII)  Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.

Joan Andreu  * Forma impròpia del nom del convers valencià Joan Andrés (segle XVI).

Josep Andreu  (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)  Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).

Sánchez de Castellar y Arbustante, Manuel

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, vers 1630 – València, 1707)

Humanista. Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig. Era bon teòleg i mestre de l’orde. Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona.

És autor de moltes obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705. Escrivia en llatí i en castellà.

Sagristà, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1777 – Perpinyà, 1850)

Frare mercenari. És autor de diverses obres pietoses, entre elles un novenari de la Mare de Déu de la Mercè, molt divulgat al seu temps.

Relles, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Gravador i frare mercedari. Té gravats documentats de 1687 a 1695.

Pons -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Pons  (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625)  Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.

Antoni Pons  (Maó, Menorca, 1717 – 1789)  Mecànic. És autor d’alguns escrits.

Antoni Pons  (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792)  Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.

Arnau Pons  (Catalunya, segle XIII)  Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.

Bernat Pons  (País Valencià, segle XVII)  Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.

Francesc Pons  (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.

Jaume Pons  (Illes Balears, segle XV)  Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.

Jeroni Pons  (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954)  Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).

Joan Pons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.

Pere Pons  (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Jurista. Feu comentaris dels Usatges.

Pere Pons  (Menorca, 1711 – 1792)  Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.

Pere Joan Pons  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Autor de poesia en castellà.

Sebastià Pons  (Catalunya, segle XVI – França, 1618)  Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.

Sebastià Pons  (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII)  Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.

Sebastià Pons  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.

Simó Pons  (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX)  Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.

Pallarès, Josep Simó

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare mercedari. És autor d’un Tractat de l’Anti-Crist, que suscità al seu temps comentaris bastant encesos.

Oliva, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Oliva  (Catalunya, segle XVII)  Religiós cartoixà. Fou prior del monestir de Montalegre. Hi impulsà la construcció del primer claustre. Tenia fama de bon músic. Escriví les biografies d’alguns membres de la comunitat. Aquests escrits són datables pels volts del 1630.

Joan Oliva  (Barcelona, segle XVIII – 1801)  Compositor i frare de l’orde de la Mercè. Fou organista i autor de diverses obres d’inspiració religiosa.

Joan Oliva  (Catalunya, segle XIX – Badalona, Barcelonès, 1 desembre 1907)  Actor. Actuà molt a les companyies de Teodor Bonaplata i d’Antoni Tutau.