(Barcelona, 11 juny 1861 – Madrid, 20 gener 1905)
Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques.
Fou al seu temps el jugador d’escacs més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.
(Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 12 juliol 1797)
Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París.
Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l’Espanya del segle XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l’obra Cours de Mathématiques, d’Étienne Bézout.
Fou director de la secció de matemàtiques de l’Academia de San Fernando i director de “Mercurio Histórico y Político”.
Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795).
Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l’indult.
Pertanyia a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
(Barcelona, 10 juny 1919 – 9 febrer 1993)
Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions.
(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)
Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).
És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.
(Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 28 desembre 1980)
Economista i estadístic. Format a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938.
Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics.
Va escriure, entre altres obres: L’economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937).
(Barcelona, segle XVIII – 1831)
Matemàtic. Primer director de l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815.
És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona.
(Barcelona, 1716 – 1803)
Acadèmia d’enginyeria militar, també coneguda per Acadèmia Militar de Barcelona. Fou fundada pel marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, el 1716, però no es posà en marxa fins el 1720; fou la primera de la península.
Residí inicialment a la Ciutadella de Barcelona i el 1752 es traslladà a l’antic convent de Sant Agustí Vell. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat.
El 1803 fou traslladada a l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares.
(Barcelona, segle XII – després 1145)
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145.
Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental.
Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari.
Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador.
(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)
Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.
Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).
(Tarragona, 12 setembre 1888 – Barcelona, 4 maig 1974)
Matemàtic, enginyer i professor. Fill d’Eduard Torroja i Caballé, i germà d’Eduard. Es llicencià en Ciències Exactes el 1908 i acabà els estudis d’enginyer el 1911, ambdós títols a Madrid.
Fou catedràtic de les universitats de Saragossa i de Barcelona, professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i director de la Secció d’Estudis Generals de l’Escola Industrial de Barcelona.
Era membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i de la de Ciències i Arts de Barcelona, i també de diverses corporacions científiques internacionals.
Inventà l’estereògraf i publicà, entre altres, Nueva solución de un problema de Fototopografía, El estereógrafo i Estudio de las homografías cíclicas en un trabajo de “n” dimensiones.
Dades dels Països Catalans 