Arxiu d'etiquetes: matemàtics/ques

Cufí i Sobregrau, Julià

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1945 – )

Matemàtic. Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres.

Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques del qual fou professor.

Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i els seus treballs inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions.

Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1982 al 1986.

Credença, Nicolau (II) de

1 Resposta

(Barcelona, segle XVI)

Pintor, matemàtic i poeta. Fill de Nicolau (I) de Credença.

Reparà probablement unes vidrieres de la catedral (1550) i de la casa de la ciutat (1551); és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf (1571) i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona (1586), desconegut.

Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada (1580). Fou guadamassils per a la generalitat.

Cal no confondre’l amb una altre pintor homònim documentat el 1591.

El seu fill Jaume de Credença  (Barcelona, segle XVI)  fou també pintor, especialitzat en vidrieres artístiques.

Claret i Barrera, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1806 – 12 gener 1877)

Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables.

Chafrion, Josep

Deixa un comentari

(València, 1653 – Barcelona, 10 juny 1698)

Enginyer militar i matemàtic. Estudià a València i a Roma, on fou deixeble del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir (1682), la seva biblioteca.

Lluità en l’exèrcit de Carles II a Milà i al Principat, a la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos (1691-97), com a mestre de camp.

Nomenat cap d’enginyers de l’exèrcit de Catalunya, dirigí la construcció de les fortificacions de Montjuïc (1694-97) i altres places.

Escriví Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del Estado de Milán (1687) i el curs de matemàtiques aplicat a l’enginyeria militar, Escuela de Palas (1693).

Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)

Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.

El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.

Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.

Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.

Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.

Campcerver, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 16 maig 1722 – Ferrara, Itàlia, 1798)

Humanista, cosmògraf i matemàtic. Jesuïta, va ensenyar retòrica i filosofia a Girona, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres.

S’establí a Ferrara, arran de l’expulsió dels jesuïtes, i hi publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (Ferrara, 1785) i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica (Ferrara, 1789), de la qual ja en tenia escrits cinc més.

També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña (1791).

Brost, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)

Matemàtic. Publicà una Artimética mercantil i un notable Curso completo de teneduría de libros por partida doble. Deixà inèdita una història del comerç.

Bonet i Vinyals, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)

Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.

Bonet i Vinyals, Joaquim

1 Resposta

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1 gener 1822 – Barcelona, 16 desembre 1887)

Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l’Escola Industrial de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866).

S’interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat.

Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.

Barret i Moner, Josep Albert

1 Resposta

(Barcelona, 1865 – 8 gener 1918)

Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer.

Exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor.

Presidí l’Associació d’Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l’Associació d’Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional.

Morí assassinat quan era director de l’Escola Elemental del Treball.