(Manresa, Bages, 1950 – )
Historiadora i numismàtica. Col·laboradora de “Gaceta Numismática” i “Acta Numismàtica”.
Ha publicat: Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania (1976), Corpus de la moneda catalana comtal (1979) i Troballa de monedes comtals a Òrrius. Estudi preliminar (1983).
(Manresa, Bages, 10 maig 1905 – Barcelona, 16 febrer 1991)
Arquitecte. Es titulà el 1932 a Barcelona. D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Falguera. Fou soci fundador del GATCPAC.
La seva obra principal és el Grup Escolar Renaixença de Manresa, molt maltractada actualment.
(Manresa, Bages, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Jurista. Vicecanceller de Jaume II el Just i canonge de Vic.
Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d’altres col·laboradors, Consilia juris.
(Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707)
Jurista i noble. Fill de Josep d’Amigant i Carreres. Magistrat de l’Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704).
Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V de Borbó (1706), i empresonat a Pamplona, on morí.
(Manresa, Bages, 22 novembre 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 3 agost 1974)
Novel·lista. Publicà els retrats Ombres al calidoscopi (1933) i combaté en l’exèrcit republicà. Exiliat el 1939, fou internat al camp nazi de Mauthausen.
Testimoni de primer ordre en llengua catalana d’aquella experiència infernal és la novel·la KL Reich (1963).
Publicà altres obres, que reflecteixen d’altres moments de l’època o de la seva vida: El casino dels senyors (1956), Boda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966).
(Manresa, Bages, 4 setembre 1859 – Zafra, Extremadura, 2 març 1922)
Religiós claretià. Format en contacte amb els cofundadors de la congregació; hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912.
Treballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, a Cuba, a EUA, a Anglaterra, a Àustria i a París.
Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona.
El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium proreligiosis”.
(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)
Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.
Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).
(Manresa, Bages, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1335)
XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d’Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya, que l’honorà amb diverses ambaixades.
Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus.
Durant el seu abadiat prengué l’hàbit cistercenc l’infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres.
Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l’època més pròspera del monestir.
Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.
(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1937)
Productor i realitzador cinematogràfic. S’inicià en el cinema el 1899. Fou distribuïdor de films estrangers, especialment dels de Star Films de Georgies Méliès, i també productor (Lotus Films) i realitzador de documentals científics i d’actualitats, i d’alguns films llargs.
Cal esmentar el film d’actualitats El casament d’Alfons XIII, realitzat a Madrid, amb plans de l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral contra el rei.
(Manresa, Bages, 16 juliol 1925 – Lleida, 28 desembre 2017)
Director musical i pedagog. Establert a Lleida (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es féu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà.
Especialista en direcció coral, ha creat una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, que hom celebra cada estiu des del 1964, en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal, en els quals, al costat de les disciplines purament tècniques, ha maldat per una formació integral i per una consciència de catalanitat.
Fou diputat al Parlament de Catalunya per CiU (1980-84).
L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 