(Manresa, Bages, 20 desembre 1829 – 28 gener 1900)
Organista. Fou director de la capella de la seu de Manresa.
Compongué nombroses obres religioses.
Escorsell, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Manresa (nascuts a)
Díaz-Plaja i Contestí, Guillem
(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)
Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).
Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).
També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).
Despujol i de Sabater, Ignasi Maria
(Manresa, Bages, 21 setembre 1867 – Barcelona, 30 març 1959)
Militar. Voluntari a les guerres de Filipines i del Marroc (1921), on fou cap d’estat major de la comandància de Melilla. El 1925 participà en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas.
El mateix any fou governador militar de Girona i després de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la caiguda de Primo de Rivera (1929), en què passà a ocupar el govern civil de Barcelona.
Ascendit a tinent coronel, fou capità general de Catalunya (1930-31), i es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña.
El 1936, s’adherí a l’alçament.
Desfar, Jaume
(Manresa, Bages, segle XIV – després 1374)
Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya.
Conseller de Pere III el Cerimoniós, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l’infant Joan.
És autor d’unes glosses a les Constitucions de Catalunya.
Dalmau i Rafel, Josep
(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)
Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.
Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.
Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.
Corrons, Ignasi
(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)
Monjo de Montserrat des del 1826.
Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.
És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).
Corbella i Corbella, Jacint
(Manresa, Bages, 1937 – )
Metge. Catedràtic de medicina legal i toxicologia (1977) a la facultat de medicina de Barcelona.
Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li.
Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial.
Ha publicat, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83).
Membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona (1985).
Comes i Vidal, Joan
(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)
Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.
El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.
Cobos, Marcel·lí
(Manresa, Bages, vers 1825 – San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)
Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60).
Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.
Clotet i Fabrés, Jaume
(Manresa, Bages, 24 juliol 1822 – Gràcia, Barcelona, 4 febrer 1898)
Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842.
Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95).
Publicà Catecismo de los mudos (1870) i una biografia d’Antoni Maria Claret (1882).
Dades dels Països Catalans 