Arxiu d'etiquetes: Manresa (nascuts a)

Farreras i Duran, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 març 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 13 novembre 1985)

Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari “El Pla de Bages”, així com del setmanari d’Acció Catalana “Política” (1930-31).

Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona.

S’exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les “Monografies Bages” d’història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l’exili.

Estiarte i Duocastella, Manel

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 26 octubre 1961 – )

Jugador de waterpolo. Amb la selecció espanyola i amb diversos clubs catalans i italians ha aconseguit un gran nombre de títols nacionals i internacionals, com la medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals va ésser considerat el millor jugador del món en la seva especialitat.

Espinalt i Padró, Lluís

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1 desembre 1871 – 1895)

Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del “Setmanari Català” de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa.

A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).

Escorsell, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 20 desembre 1829 – 28 gener 1900)

Organista. Fou director de la capella de la seu de Manresa.

Compongué nombroses obres religioses.

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem

2 Respostes

(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)

Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).

Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).

També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).

Despujol i de Sabater, Ignasi Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 21 setembre 1867 – Barcelona, 30 març 1959)

Militar. Voluntari a les guerres de Filipines i del Marroc (1921), on fou cap d’estat major de la comandància de Melilla. El 1925 participà en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas.

El mateix any fou governador militar de Girona i després de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la caiguda de Primo de Rivera (1929), en què passà a ocupar el govern civil de Barcelona.

Ascendit a tinent coronel, fou capità general de Catalunya (1930-31), i es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña.

El 1936, s’adherí a l’alçament.

Desfar, Jaume

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XIV – després 1374)

Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya.

Conseller de Pere III el Cerimoniós, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l’infant Joan.

És autor d’unes glosses a les Constitucions de Catalunya.

Dalmau i Rafel, Josep

19 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Corrons, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)

Monjo de Montserrat des del 1826.

Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.

És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).

Corbella i Corbella, Jacint

1 Resposta

(Manresa, Bages, 1937 – )

Metge. Catedràtic de medicina legal i toxicologia (1977) a la facultat de medicina de Barcelona.

Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li.

Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial.

Ha publicat, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83).

Membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona (1985).