Arxiu d'etiquetes: Manresa (morts a)

Abadal -gravadors-

(Catalunya, segle XVII – segle XIX)

Família de gravadors. S’han anat escampant per diverses poblacions catalanes (Manresa, Mataró, Igualada, Lleida, Barcelona). És remarcable la seva producció de xilografia popular vuitcentista.

Fou començada per Pere Abadal (Catalunya, segle XVII)  Gravador d’auques. Documentat a Moià entre el 1657 i el 1686. Fou el fundador de la dinastia i el qui atenyé un nivell artístic més alt. Fou el pare de:

  • Pere Josep Abadal (Catalunya, segle XVII) Gravador d’auques.
  • Pau Abadal  (Moià, Moianès, segle XVII – Manresa ?, Bages, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Manresa, on continuà treballant una nova branca d’aquesta família. Possiblement fou el pare de:

Andreu Abadal  (Manresa, Bages, 1778 – ?, segle XIX)  Gravador. Pare de:

Ignasi Abadal  (Manresa, Bages, segle XVIII – 1813)  Gravador. Fou el pare de:

Ignasi Abadal i Bohigas (Manresa, Bages, segle XVIII – 1851)  Impressor. Succeí al seu pare a l’obrador familiar de Manresa, que ja en vida seva anà derivant cap a la impressió corrent l’antiga especialitat familiar de xilografia. Fou el pare de:

Josep Abadal i Soler  (Manresa, Bages, segle XIX – 1889)  Impressor. Representant i continuador de la família d’impressors i gravadors.

Lloreda, Antic

(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)

Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.

També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.

Juanola i Reixach, Francesc

(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)

Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.

Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.

Jorba i Gassó, Pere

(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)

Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.

El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.

Grau, Joan

(Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)

Arquitecte i escultor. Membre d’una família d’escultors i pare del també escultor Francesc Grau.

L’any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l’església parroquial d’Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l’església de Sant Domènec de Manresa.

Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.

Grau, Francesc

(Manresa, Bages, 1638 – 3 abril 1693)

Escultor. Féu l’aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa.

Col·laborà en moltes de les obres d’aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d’Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l’altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare.

Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d’Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.

Gasol i Almendros, Josep Maria

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Fius i Palà, Maurici

(Manresa, Bages, 1864 – 1920)

Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d’Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902).

Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L’incendi de Manresa i Vida nova.

Farreres i Serrahima, Domènec

(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)

Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.

La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.

Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.

Espinalt i Padró, Lluís

(Manresa, Bages, 1 desembre 1871 – 1895)

Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del “Setmanari Català” de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa.

A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).