(Manresa, Bages, vers 1650 – 1709)
Frare caputxí. Prengué hàbit al convent de Sarrià el 1663. Fou provincial de l’orde en 1696-99 i en 1704-07.
És autor d’una Enseñanza práctica de la vida espiritual (1693, reeditada el 1696 i 1796), i d’una Colección de meditaciones para la práctica de la oración mental (1700).
(Manresa, Bages, segle XVI – segle XVII)
Argenter. Actiu a Manresa, obrà les arquetes dels Cossos Sants i la imatge de Sant Maurici per a la seu d’aquesta ciutat.
També és autor de les imatges de Sant Ermenter i de Sant Celdoni per a Cardona i de nombroses creus processionals.
(Tortellà, Garrotxa, 3 agost 1891 – Manresa, Bages, 3 desembre 1968)
Músic. Actuà com a fiscorn en diversos cobles i fundà, el 1921, a Manresa la cobla La Principal de Bages.
Va compondre unes cinc-centes sardanes i harmonitzà per a cobla alguns ballets populars.
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
(Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)
Arquitecte i escultor. Membre d’una família d’escultors i pare del també escultor Francesc Grau.
L’any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l’església parroquial d’Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l’església de Sant Domènec de Manresa.
Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.
(Manresa, Bages, 1638 – 3 abril 1693)
Escultor. Féu l’aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa.
Col·laborà en moltes de les obres d’aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d’Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l’altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare.
Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d’Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.
(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)
Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.
És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.
El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Manresa, Bages, 1864 – 1920)
Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d’Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902).
Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L’incendi de Manresa i Vida nova.
(Manresa, Bages, segle XIX – 23 abril 1927)
Polític i publicista. Es destacà com a regionalista.
La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa.
Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a “El Pla de Bages”. Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d’objectes artístics.
(Manresa, Bages, 1 desembre 1871 – 1895)
Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del “Setmanari Català” de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa.
A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).
Dades dels Països Catalans 