(Manlleu, Osona, segle XIII – Catalunya, 1291)
Vice-almirall de l’esquadra catalana.
Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282).
Prengué part en la conquesta de Sicília.
(Manlleu, Osona, 1800 – Burgos, Castella, 1854)
Historiador. Canonge de Tarragona i de Burgos.
Autor del Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1849), que completà el diccionari de Fèlix Torres i Amat, publicat el 1836.
(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)
Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.
A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.
Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.
El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.
(Manlleu, Osona, 1926 – Ripoll, Ripollès, juliol 1997)
Escriptor. Residí a Ripoll. És autor d’obres teatrals i de bon nombre de poesies.
Ha obtingut quatre vegades la Viola d’Or al Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1964 publicà la monografia comarcal El petit país del Ripollès.
(Manlleu, Osona, 17 abril 1586 – Girona, 1644)
Religiós caputxí, de nom Jaume Valls. Fou custodi dels convents del Rosselló (1630 i 1641).
Pel maig de 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat.
Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic. Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions.
Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid.
(Manlleu, Osona, 4 octubre 1826 – Sogorb, Alt Palància, 16 desembre 1899)
Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona.
Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861).
Dades dels Països Catalans 